El nom de la llengua i la identitat nacional a banda i banda de la frontera administrativa: Algunes conclusions a la Franja

• Autores: Annabel Gràcia i Damas
• Localización: Actes del Divuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de Bucarest, 2-6 de juliol de 2018 / coord. por Oana-Dana Balaș, Xavier Montoliu, 2021, ISBN 978-84-9965-590-1, págs. 165-173
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    La no coincidència de les fronteres administratives i les lingüístiques determina com els parlants perceben la llengua i l’adscripció de la seua variant dialectal al model lingüístic de referència. Els territoris més perifèrics esdevenen així els més exposats a patir els riscos que pot suposar la dificultat de la continuïtat lingüística.

    Investigadors del GHLLN de l’ILCC de la UdG1 treballen amb els resultats obtinguts en projectes de recerca desenvolupats en territoris de la frontera administrativa de Catalunya. A la Franja en particular es constata com les formes de vida i les relacions polítiques, socials, econòmiques i culturals contribueixen a construir una determinada visió dels parlants respecte de la seua pròpia llengua: el català. Una visió que es fa palesa a través de l’etiqueta amb què anomenen la llengua i que no sempre és congruent amb la identitat nacional a què l’associen. Lluny d’argumentacions subjectives per part dels mateixos franjòlegs, en aquesta ocasió pretenem aportar una interpretació empírica, basada en nous procediments d’estudi aplicats a quatre localitats pròximes entre si situades a banda i banda de la frontera administrativa occidental de Catalunya.

  • English

    The non-coincidence of the administrative and linguistic frontiers determines how speakers perceive the language and the assignment of its dialectal variant to the linguistic model of reference. The most peripheral territories are thus the ones most exposed to the risks that can be posed by the difficulty of the linguistic continuity.

    Researchers of the GHLL of the ILCC from the UdG work with the results obtained in research projects developed in territories of the administrative frontier of Catalonia. In the west boundary, in particular, we find how forms of life and political, social, economic and cultural relationships contribute to building a certain vision of the speakers regarding their own language: Catalan. This vision is evident through the label with which they call the language and which is not always consistent with the national identity they associate it with. Far from subjective reasonings on the part of these people, on this occasion, we intend to provide an empirical interpretation based on new study procedures applied to four neighboring villages located on both sides of the western administrative frontier of Catalonia.