This article analyzes three works of 20th century Catalan literature translated into other languages and follows the respective receptions. The different versions of the novel Solitud, the Anthologie Lyrique based on a selection of poems by Salvador Espriu and the translation into Italian of Dins el darrer blau, do not have, at first glance, any relation to each other; nevertheless, they configure a series of possibilities for reactions, communications, answers (and lack of answers) that make them paradigmatic examples to generate an operational proposal regarding the presentation of Catalan literature abroad.
Aquest article analitza tres casos d’obres catalanes del segle XX traduïdes a altres llengües i en segueix les corresponents recepcions. Les diverses versions de la novel·la Solitud, l’Anthologie Lyrique basada en una tria de poemes de Salvador Espriu o la traducció a l’italià de Dins el darrer blau no tenen, a un primer cop d’ull, cap relació entre si, però configuren un seguit de possibilitats de reaccions, comunicacions, respostes (i mancances de respostes) que les converteixen en exemples paradigmàtics per generar una proposta operativa respecte a la presentació de la literatura catalana a l’estranger.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados