Jordi Sànchez, Rais Busom Zabala
Quan Gilles Deleuze, al seu article «Un nouvel archiviste,, (Critique, num. 274), qualificava I'Archeologie du Savoir corn el «poema» de la seva obra precedent, va inaugurar -probablement sense aquesta intencionalitat- una linia especifica en 1'hermeneutica de Michel Foucault. Prenent aquesta afirmació literalment, s'ha legitimat una tendencia interpretativa que redueix el valor epistemològic dels textos «arqueològics» a la consideració de poètics, literaris, falaços, desproveïts de voluntat metodològica, etc. L'opció es recolza no sots en l'autoritat de Deleuze, sinó també en un suposat objectiu ficcionalista i polèmic de Foucault al moment de redactar l'Archéologie i les Réponses... En qualsevol cas es revela corn inconsistent: o reconeix un principi d'autoritat-amistat de caire literalista corn justificació prejudicial, o apel-la a la inaccessible voluntat de l'individu descontextualitzada i teoritzada sobre motius sentimentals. Poc equipatge... Afortunadament, aquesta lectura reductiva i gratuïta sembla que comença a esser llençada a l'abocador per les aportacions historiogràfiques mes recents, corn 11-lustren el treball de Julián Sauquillo (Miguel Foucault: una filosofia de la acción) o la darrera publicació de Jürgen Habermas apareguda al nostre pals (El discurso filosófico de la modernidad)
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados