Per a una reivindicació epistemològica de Foucault

• Autores: Jordi Sànchez, Rais Busom Zabala
• Localización: Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, ISSN-e 2013-9543, ISSN 1130-4383, Vol. 3, 1989, págs. 207-211
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Quan Gilles Deleuze, al seu article «Un nouvel archiviste,, (Critique, num. 274), qualificava I'Archeologie du Savoir corn el «poema» de la seva obra precedent, va inaugurar -probablement sense aquesta intencionalitat- una linia especifica en 1'hermeneutica de Michel Foucault. Prenent aquesta afirmació literalment, s'ha legitimat una tendencia interpretativa que redueix el valor epistemològic dels textos «arqueològics» a la consideració de poètics, literaris, falaços, desproveïts de voluntat metodològica, etc. L'opció es recolza no sots en l'autoritat de Deleuze, sinó també en un suposat objectiu ficcionalista i polèmic de Foucault al moment de redactar l'Archéologie i les Réponses... En qualsevol cas es revela corn inconsistent: o reconeix un principi d'autoritat-amistat de caire literalista corn justificació prejudicial, o apel-la a la inaccessible voluntat de l'individu descontextualitzada i teoritzada sobre motius sentimentals. Poc equipatge... Afortunadament, aquesta lectura reductiva i gratuïta sembla que comença a esser llençada a l'abocador per les aportacions historiogràfiques mes recents, corn 11-lustren el treball de Julián Sauquillo (Miguel Foucault: una filosofia de la acción) o la darrera publicació de Jürgen Habermas apareguda al nostre pals (El discurso filosófico de la modernidad)