Les traduccions romàniques de la "Historia destructionis Troiae de Guido delle Colonne" com a eina per a l’establiment del text llatí original

• Joan M. Perujo Melgar ^[1]
  1. [1] Universitat d'Alacant

     Universitat d'Alacant

     Alicante, España

     
• Localización: Arxiu de textos catalans antics, ISSN 0211-9811, Nº. 33, 2020-2021, págs. 83-107
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    El jutge de Messina Guido delle Colonne divulgà per tot Europa la matèria troiana amb la seua Historia destructionis Troiae, que assolí una ràpida difusió en forma de còpies manuscrites (més de 200), traduccions a les diverses llengües europees i edicions en els primers anys de la impremta. L’única edició moderna d’aquesta obra és la que publicà Griffi n el 1936, limitada per la selecció dels manuscrits que hi va tenir en compte. L’acarament de la traducció catalana d’aquesta obra amb el text editat per Griffi n, amb altres traduccions (en italià, francès, aragonès o castellà), amb altres manuscrits llatins no considerats pel nordamericà i amb algunes de les edicions incunables demostra que cal revisar determinats passatges del text llatí, bé perquè van ser omesos en l’edició de 1936, bé perquè caldria editar-los segons la variant escaient. Tot plegat posa en relleu que, metodològicament, les traduccions d’una obra medieval són una eina fonamental per a la collatio textus a l’hora de fi xar el text del qual parteixen, sobretot quan es tracta d’una obra conservada en centenars de manuscrits i amb una difusió ben complexa arreu d’Europa

  • English

    Messina’s judge Guido delle Colonne spread all over Europe the Matter of Troy in his own Historia destructionis Troiae, which achieved a rapid dissemination in the form of handwritten copies (over 200), translations into the different European languages and printed editions published in the early years of the printing press. The only modern edition of this work is the one published by Griffi n in 1936, limited because of the selection of manuscripts considered by him. Comparing the Catalan translation of this work with the text edited by Griffi n, with other translations (Italian, French, Aragonese or Spanish) and with other Latin manuscripts not taken into account by the American scholar and with some of the incunabula, shows that certain passages of the Latin text should be reviewed, whether because they were omitted in the 1936 edition or because they should be edited according to the right variant. All this shows that, methodologically, translations of a medieval work are a fundamental instrument for the collatio textus when ascertaining the original text, especially being a work that can be found in hundreds of manuscripts and with such a complex dissemination across Europe