Calma arran de l'extrema escuma: la poesia de Palmira Jaquetti

• Montserrat Palau Vergé ^[1]
  1. [1] Universitat Rovira i Virgili

     Universitat Rovira i Virgili

     Tarragona, España

     
• Localización: Palmira Jaquetti / coord. por Carme Oriol Carazo, Silvia Veà Vila, 2021, ISBN 9788484249368, págs. 24-42
• Idioma: español
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • El 24 de maig de 1937, Carles Riba adreça una carta a Palmira Jaquetti en què li envia dos llibres acabats d'editar, el seu, Tres suites (1937) i Poemes (1937), de la seva esposa, Clementina Arderiu, tot excusant-se de no haver pogut portar-los personalment per una «indisposició». En la dedicatòria del seu llibre, Riba li escriu: «Per a Palmira Jaquetti, / en "calma arran de l'extrema escuma", / homenatge de C. Riba / V. 1937» (Miralles 2012).² D'aquí sorgeix la primera part del títol d'aquest article, d'aquesta dedica tòria que correspon al primer vers de la tercera estrofa del poema x de la primera secció de Tres suites. Aquest vers de Riba (1937: 27), «calma arran de l'extrema escuma», defineix també la poesia de Palmira Jaquetti d'aquells anys, perquè, malgrat la situació de malaltia i d'altres problemes personals (Matheu 1972: 174-175 i 182-183), és una poesia optimista, vi tal i molt lligada a la natura i, també, a les seves facetes de folklorista i de recol·lectora i compositora de cançons. (...).