Una anàlisi crítica del discurs basada en els discursos de líders polítics de l’extrema dreta austríaca: a partir de l’obra de teatre polític Alles kann passieren!, de Doron Rabinovici i Florian Klenk

• Andrea Sanz Boscá ^[1]
  1. [1] Universitat Jaume I

     Universitat Jaume I

     Castellón, España

     
• Localización: Fòrum de Recerca, ISSN-e 1139-5486, Nº. 24 (XXIII Jornades de Foment de la Investigació en Ciències Humanes i Socials), 2019, págs. 29-30
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto Completo Ejemplar
• Resumen

  • Aquest treball analitza el discurs polític de l’extrema dreta austríaca a partir de l’obra de teatre polític Alles kann passieren!, de Doron Rabinovici i Florian Klenk, amb l’objectiu d’evidenciar els recursos lingüístics amb què els membres de l’FPÖ (Freiheitliche Partei Österreich) Herbert Kickl, HeinzChristian Strache i Norbert Hofer propaguen la seva ideologia.

    El treball se centra en el context d’auge de l’extrema dreta arreu d’Europa i la legitimació d’un discurs populista estigmatitzador de rebuig als immigrants i les minories. El corpus utilitzat és oral i monolingüe, i està compost per un mosaic de discursos seleccionats per Doron Rabinovici i Florian Klenk com a representants de la ideologia populista d’exclusió. Per tal d’acarar l’objecte d’estudi des d’un punt de vista crític i empíric, duré a terme una anàlisi lingüística descriptiva amb el model de l’Anàlisi Crítica del Discurs de Norman Fairclough, el qual permet visibilitzar la relació entre llengua i societat a través d’elements d’anàlisi lingüística, com també la relació entre la pròpia anàlisi i les pràctiques analitzades. Estudiaré els processos i els participants de les accions que componen els discursos i, a partir de l’esquema de Fairclough, contestaré les preguntes gramaticals del model, relacionades amb els valors experiencials i relacionals. Aquesta tasca em permetrà extreure conclusions sobre el rerefons ideològic que presenta aquest tipus de pràctica discursiva en el context espai-temporal en què se situa el material d’anàlisi, establir estratègies que es repeteixen en les intervencions i fer que aspectes opacs, com les relacions de poder i de dominació, es tornin més transparents.