Formació i pràctica de la interpretació en contextos de crisi humanitària: un nou perfil professional

• Maria Morales Chover ^[1]
  1. [1] Universitat Jaume I

     Universitat Jaume I

     Castellón, España

     
• Localización: Fòrum de Recerca, ISSN-e 1139-5486, Nº. 24 (XXIII Jornades de Foment de la Investigació en Ciències Humanes i Socials), 2019, págs. 27-28
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto Completo Ejemplar
• Resumen

  • La crisi del Mediterrani és la crisi migratòria i humanitària més greu d’Europa des de la Segona Guerra Mundial. Dins l’àmbit nacional, això ha provocat un augment en el nombre de demandants d’asil i de persones amb necessitats humanitàries que requereixen una mediació comunicativa per obtenir protecció internacional i per satisfer les seues necessitats més bàsiques. Atés el caràcter sobtat en l’increment de la demanda, les organitzacions d’ajuda humanitària no han tingut el temps ni els recursos necessaris per proveir-se de professionals que puguen complir les necessitats concretes de la interacció entre el personal que ha de decidir quines vies administratives i jurídiques són pertinents per vehicular l’ajuda requerida i les persones que es troben en una situació culturalment desconeguda, sense capital lingüístic i en una situació extrema des de punts de vista socials, administratius, econòmics, polítics i, fins i tot, personals.

    Aquesta contribució, a partir d’una observació retrospectiva, directa i participativa al Departament d’Asil de la Creu Roja Provincial de València, visibilitzarà els requeriments de comunicació i cooperació de les interaccions esmentades i analitzarà quin perfil o perfils existents tenen la capacitat de cobrir-los. A partir d’aquest estudi de cas, es detecten buits, solapaments i interaccions dels perfils existents que suposen problemes de cooperació entre el personal i els usuaris de Creu Roja. Amb la perspectiva de millorar la situació comunicativa descrita, on persones al·lòfones requereixen atenció humanitària i interaccionen amb organitzacions especialitzades, es proposa una reconsideració dels límits epistemològics de la interpretació en situacions de crisi humanitària per incloure-hi tasques ara reservades a la mediació.