La lucha contra el extremismo violenta en la sociedad catalana ha llevado a introducir políticas de vigilancia social en el ámbito educativo, el Protocolo de detección de radicalización islamista (PRODERAI) es un ejemplo de ello. Este protocolo aplicado a alumnos, mayoritariamente menores de edad, secreto, con instrucciones policiales transmitidas oralmente y de dudosa efectividad, muestra de qué manera trasciende lo judicial en el ámbito educativo. Este artículo analiza el gran impacto social de estas políticas en distintos niveles a partir de entrevistas y grupos focales con diferentes agentes como jóvenes de origen marroquí, equipos pedagógicos de los centros educativos, familias marroquíes y profesionales del Trabajo Social. Los resultados explican cómo estas medidas producen los efectos contrarios a lo que se buscaba. En primer lugar, la contradicción con la que choca en cuanto a los valores éticos y el reconocimiento de la diversidad en el conjunto del profesorado y profesionales del Trabajo Social. En segundo lugar, porque se profundiza en la sensación de confrontación de las familias con sus valores personales, religiosos y culturales. Finalmente, la implicación que tiene este protocolo en la construcción de las trayectorias académicas y sociales de los alumnos susceptibles al control, generando procesos de exclusión y estigmatización.
The fight against violent extremism in Catalan society has led to the introduction of social surveillance policies within the educational field; the Protocol for the Detection of Islamic Radicalism (PRODERAI) is one example of this. This protocol applied to pupils (who are mostly underage), which is secret, based on police instructions conveyed verbally, and of doubtful effectiveness, illustrates legal significance in the educational field.
This article examines the substantial social impact of these policies at various levels through interviews and focus groups with different agents, such as young Moroccans, psycho-pedagogical teams from schools, Moroccan families and professional social workers.
The results explain how these measures bring about effects conflicting with those initially intended: firstly, the contradiction it comes up against in terms of ethical values and acknowledgment of diversity among the overall body teachers and social work professionals; secondly, families experience deeper confrontation with regard to their personal, religious and cultural values; lastly, the way in which this protocol has an impact on the development of the academic and social pathways of pupils subject to control, giving rise to processes of exclusion and stigmatisation.
La lluita contra l’extremisme violent en la societat catalana ha portat a introduir polítiques de vigilància social dins l’àmbit educatiu, el Protocol de detecció de radicalització islamista (PRODERAI) és un exemple d’això. Aquest protocol aplicat als alumnes, majoritàriament menors d’edat, secret, amb instruccions policials transmeses oralment i de dubtosa efectivitat, mostra la transcendència judicial en l’àmbit educatiu. Aquest article analitza el fort impacte social d’aquestes polítiques en diferents nivells a partir d’entrevistes i grups focals amb diferents agents com joves d’origen marroquí, equips pedagògics dels centres educatius, famílies marroquines i professionals del treball social. Els resultats expliquen com aquestes mesures produeixen els efectes contraris dels que es buscaven. En primer lloc, la contradicció amb què topa pel que fa als valors ètics i el reconeixement de la diversitat en el conjunt del professorat i professionals del treball social. En segon lloc, perquè s’aprofundeix en la sensació de confrontació de les famílies amb els seus valors personals, religiosos i culturals. Finalment, la implicació que té aquest protocol en la construcció de les trajectòries acadèmiques i socials dels alumnes susceptibles al control, generant processos d’exclusió i estigmatització.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados