Després de l’ESO, què? Eleccions i restriccions en els itineraris acadèmics i laborals de l’alumnat d’origen immigrat.

• Autores: Rafael Merino Pareja, Andreu Termes López
• Localización: Recerca i immigració V: convocatòria d’ajuts 2009, 2013, págs. 55-72
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro (pdf)
• Resumen
  • español

    Este artículo analiza, desde una perspectiva biográfica, la construcción de los itinerarios académicos y laborables de jóvenes de origen sudamericano pertenecientes a la generación 1’5 de un instituto público del Hospitalet de Llobregat. Analizaremos específicamente las transiciones académicas y laborales que se dan al finalizar el ESO. A partir de la teoría de las transiciones del GRET reflexionamos sobre esas trayectorias, la posibilidad de una etnificación de los itinerarios y algunos de los elementos que los configuran: por ejemplo, el proceso migratorio, la comprensividad o segregación del sistema educativo, las expectativas y preferencias académicas y laborales, así como las diversas formas de integración en la sociedad de acogida.

  • English

    This article analyzes, from a biographical perspective, the construction of academic and occupational pathways of young people of South American origin, belonging to the 1.5 generation, in a state secondary school in L’Hospitalet de Llobregat. We study specifically transitions from the compulsory schooling to further education. Based on the theory of transitions of GRET, we reflect on these pathways, the possibility of a etnification of itineraries and some items that configure them: the migration process, the comprehensiveness or segregated educational system, academic and work expectations and preferences as well as different ways of integration into the host society.

  • français

    Cet article analyse la construction de parcours scolaires et professionnels des jeunes d’origine sud-américaine, qui appartiennent à la génération «1.5», dans un collège publique à Hospitalet de Llobregat. On analyse, dans une perspective biographique, les transitions scolaires qui se produisent à la fin de l’enseignement obligatoire (secondaire inferieure). Dans l’approche théorique des Transitions du GRET (Groupe de Recherche sur l’éducation et l’emploi) l’auteur réfléchit sur les itinéraires des jeunes, la possible «ethnification» de certains itinéraires et sur certains éléments qui les composent: le processus de migration, le niveau d’inclusion ou de ségrégation du système éducatif, les expectatives académiques des jeunes et leurs préférences scolaires ou de travail ainsi que plusieurs formes d’intégration dans la société d’accueil.

  • català

    Aquest article analitza, des d’una perspectiva biogràfica, la construcció dels itineraris acadèmics i laborals de joves d’origen sud-americà pertanyents a la generació 1,5 d’un institut públic de l’Hospitalet de Llobregat. Analitzarem específicament les transicions acadèmiques que es donen a l‘acabament de l’ESO. A partir de la teoria de transicions del GRET, es reflexiona sobre aquestes trajectòries, la possibilitat d’una etnificació dels itineraris i alguns dels elements que els configuren: el procés migratori, la comprensivitat o la segregació del sistema educatiu, les expectatives i preferències acadèmiques i laborals, així com les diverses formes d’integració a la societat d’acollida.