Resumen de Tolstoi i Zweig, dos pensadors i un destí: la fugida vers la mort

Conrad Vilanou Torrano, Clara Domènech Vivas, Ferran Sánchez Margalef

• español

  In this work the authors review the relationships between Leo Tolstoy (1828-1910) and Stefan Zweig (1881-1942). Not for noth-ing, the latter described the death of Tolstoy on November 20, 1910 as an escape to God, and considered this episode to be one of the stellar moments in human history. Thus, things in this study take a toll on Tolstoy’s difficult family relationship with his wife Sofia, disturbed by the presence of a group of followers who got the Russian writer to change the beneficiaries of his will to the detriment of his wife and children. All this determined that Tolstoy undertook a return journey, to the point that he died away from them in a train unloader. In a second section, we analyze the presence of Tolstoy in the thought of Zweig, who took part in the commemorative events that took place in the USSR in 1928 on the centenary of the birth of the author of War and Peace. Finally, we consider the possible incidence of Tolstoy’s end in the suicide of Zweig and his wife Lotte in Petrópolis in 1942, when the Austrian writer was fleeing a collapsed Europe and shortly after writing The World of Yesterday (1941), his intellectual testament.

• català

  En aquest treball els autors revisen les relacions entre Lleó Tolstoi (1828-1910) i Stefan Zweig (1881-1942). No debades, aquest darrer va qualificar la mort de Tolstoi, esdevinguda el 20 de novembre de 1910, de fugida cap a Déu, i va considerar aquest episodi com un dels moments estel·lars de la història de la humanitat. A partir d’aquí, en aquest estudi es donen unes pinzellades sobre la difícil relació familiar que Tolstoi va mantenir amb la seva esposa Sofia, alterada per la presència d’un grup de seguidors que van aconseguir que l’escriptor rus canviés els beneficiaris del seu testament en perjudici de la seva esposa i els seus fills. Tot plegat va determinar que Tolstoi emprengués un viatge sense retorn, fins al punt que va morir allunyat dels seus en un abaixador ferroviari. En un segon apartat, s’analitza la presència de Tolstoi en el pensament de Zweig, que va participar en els actes commemoratius que van tenir lloc a l’URSS l’any 1928 en motiu del centenari del naixement de l’autor de Guerra i pau. Finalment, es valora la possible incidència de la fi de Tolstoi en el suïcidi de Zweig i la seva esposa Lotte a Petròpolis el 1942, quan l’escriptor austríac fugia d’una Europa ensorrada i poc després d’escriure El món d’ahir (1941), el seu testament intel·lectual.