Tot partint de l’anàlisi d’alguns anuncis actuals, la comunicació assenyala recursos que la publicitat repeteix: comportaments estereotipats al servei d’ideologies que es renoven amb els canvis tecnològics, absència del subjecte davant l’única presència d’identitats-objecte, sia femenines o masculines, modelatge del comportament juvenil i infantil d’acord amb els interessos ideologicolucratius de les marques anunciades. Aquest món de la publicitat explota, així, un aspecte de la nostra cultura per tenir en compte: una socialització en què la condició del subjecte, el jo i el tu en diàleg, no es fa present. La publicitat proposa el bescanvi d’aquesta mancança per la il·lusió que els artefactes externs —aparells, medicaments o substàncies adquirides o ingerides— sadollaran l’ésser tot mantenint-lo sotmès a una materialitat que el sostreu de l’essencial.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados