L'objectiu d'aquest treball passa per presentar l’Entroido com genuïna pràctica de lleure i exemple de dinàmica participativa autogestionada fet que suposa, al nostre parer, una oportunitat per ancorar o arrelar processos de desenvolupament comunitari, essencialment en contextos rurals, ja que relaciona tradició (resistència a l'occidentalització, homogeneïtzació i atomització cultural) i dimensió lúdico-festiva possibilitant l'habilitació dels recursos endògens d'una comunitat.En aquest sentit, el text aborda, des d'una perspectiva sociopedagògica, la constant polèmica i el complex equilibri entre la generalització de l'oci com a experiència vital que aprofundeix en l'autonomia personal, i la minimització de la capacitat de maniobra que suposa l'extensió d'un oci massificat i basat en la cultura de l'espectacle, concebent a les persones com a mers clients, consumidors, usuaris, i no com els veritables protagonistes d'aquesta experiència singular, individual o compartida, que és l'oci, sempre en el marc de la voràgine temporal que exigeix la societat de consum i que impedeix a les persones prendre les rendes del seu projecte vital.Finalment, el que tractem és d'evidenciar les potencialitats que aquest tipus d'iniciatives populars tenen en l'àmbit de desenvolupament comunitari, com a enfortiment de vincles personals, i promoció de la identitat social.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados