Teixint vincles amb les famílies

• Autores: Anna Camps, Carme Carbonell
• Localización: X Simposi Llengua, educació i immigració: balanç i perspectives / Silvia Aznar (ed. lit.), 2007, ISBN 9788499844008
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Avui, que l’expressió «innovació educativa» omple les pàgines dels diaris i se’n replanteja la idoneïtat en els cercles de treball dels docents, ens sembla oportú repensar-la també, des del vessant social, sobretot per a aquells centres escolars que acullen una població escolar d’entorns desfavorits i contextos titllats de problemàtics, que sovint deriven a situacions de desencís escolar. La repensem perquè és essencial innovar també en consciència social dins la comunitat escolar, buscant solucions creatives capaces de transformar inèrcies, perquè encara és un desafiament massa important per a algunes escoles treballar amb pocs recursos l’atenció a totes les diversitats, per aconseguir allunyar l’exclusió i la segregació de l’alumnat més vulnerable. La repensem també perquè un centre innova quan reflexiona de manera sistemàtica sobre els paradigmes que li presenta la situació de la seva realitat. Constatar aquesta realitat és determinant, tant per a l’organització interna dels centres, que han de vetllar pel progrés personal i acadèmic de tots els nois i noies, com per estimular l’autoestima del docents que dins el seu treball diari intervenen en l’atenció emocional i integral dels alumnes en totes les seqüències d’aprenentatge. Per això l’aplicació d’estratègies generadores de corresponsabilitat amb l’entorn és una oportunitat per desenvolupar projectes educatius integrals, entenent com a integrals els projectes educatius que tenen a veure amb la cohesió social i la participació activa de totes les institucions i entitats relacionades amb l’educació. (Plans d’entorn i Pla de llengua i cohesió social. 2004. Departament d’Educació). Parlem ja d’uns quants anys, des de la seva instauració, però encara avui són plenament vigents a l’hora de reforçar el caràcter comunitari de l’educació escolar i l’enfortiment de la cultura de participació, per transformar l’espai escola en un referent per a la comunitat o bé, dit d’altra manera, per constatar que «l’escola és viva si el carrer la viu». Els plans esmentats requereixen proveir l’escola d’un conjunt d’innovacions estructurals, organitzatives i relacionals que a voltes fan la impressió de ser tasques extravagants que allunyen els alumnes del seu aprenentatge, però que aporten referents interessants que permeten desenvolupar estratègies i pràctiques socioeducatives innovadores pel benestar dels alumnes dins la comunitat externa, i així garantir la igualtat d’oportunitats que els pertoca com a ciutadans de ple dret. L’experiència innovadora que presentem no pertany doncs a un centre escolar que es planteja la innovació educativa dels seus alumnes des d’una zona de confort, amb molts recursos. Se situa en els fonaments d’un centre escolar que ha de garantir la millora dels seus alumnes per ser competents des d’entorns a vegades massa hostils per poder passar a la fase de millora dels aprenentatges, si no se’ls acompanya emocionalment. Aquesta experiència s’articula al voltant del principi que entenem com a dimensió social de l’educació, que contempla el vincle de corresponsabilitat entre l’escola i la comunitat educativa, en aquest cas la més propera als alumnes, la família, com a estament de participació ciutadana (Llei d’Educació de Catalunya 12/2009, de 10 de juliol, LEC).