Alimentació i eneregia (I): estat de la qüestió

• Carles Riba-Romeva ^[1] ; Xavier Flotats-Ripoll ^[1]
  1. [1] Universitat Politècnica de Catalunya

     Universitat Politècnica de Catalunya

     Barcelona, España

     
• Localización: Quaderns agraris, ISSN 0213-0319, Nº. 47, 2019, págs. 7-43
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Food and energy (i): state of the question
  • Alimentación y energía (i): estado de la cuestión
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La energía contenida en los alimentos procede de la energía solar capturada por los organismos fotosintéticos. Con unas necesidades alimentarias humanas medias de 1.050 kWh/hab/año (2.500 kcal/hab/día), la cadena alimentaria mundial consumió en 2008 una media de 3.960 kWh/hab/año para producir, procesar y distribuir los alimentos, con valores 3,2 veces superiores en los 50 países con rentas más altas y 1,8 veces inferiores en el resto de países. Este consumo energético del sistema alimentario, del cual se estima que un 37,9 % fueron pérdidas y despilfarro, representó el 29,2 % de la energía final de todo el sistema energético mundial de aquel año. Dada la importancia de este sector en el sistema energético mundial, y en un contexto de transición a un modelo energético y social sostenible, es prioritaria la optimización energética del complejo alimentario, asegurando el acceso a una alimentación humana equilibrada y suficiente y reduciendo las desigualdades y el despilfarro. El objetivo del presente artículo es analizar el estado de la cuestión a partir de datos estadísticos de diversos ámbitos territoriales y mundiales. En un segundo artículo se analizarán las consecuencias y las perspectivas de futuro, con especial énfasis en Cataluña.Palabras clave: alimentación, datos FAO, energía, fertilizantes, despilfarro alimentario.

  • català

    L’energia continguda en els aliments procedeix de l’energia solar capturada pels organismes fotosintètics. Amb unes necessitats alimentàries humanes mitjanes de 1.050 kWh/hab/any (2.500 kcal/hab/dia), la cadena alimentària mundial va consumir el 2008 una mitjana de 3.960 kWh/hab/any per a produir, processar i distribuir els aliments, amb valors 3,2 vegades superiors en els cinquanta països amb rendes més altes i 1,8 vegades inferiors a la resta de països. Aquest consum energètic del sistema alimentari, del qual el 37,9 % s’estima que van ser pèrdues i malbaratament, va representar el 29,2 % de l’energia final de tot el sistema energètic mundial d’aquell any. Atesa la importància d’aquest sector en el sistema energètic, i en un context de transició a un model energètic i social sostenible, és prioritària l’optimització energètica del complex alimentari, és a dir, assegurar l’accés a una alimentació humana equilibrada i suficient, i reduir desigualtats i malbaratament. L’objectiu del present article és analitzar l’estat de la qüestió prenent com a base dades estadístiques de diversos àmbits territorials mundials. En un segon article s’analitzaran les conseqüències i perspectives de futur, amb especial èmfasi a Catalunya.Paraules clau: alimentació, dades FAO, energia, fertilitzants, malbaratament alimentari..   

  • English

    The energy contained in food comes from solar energy captured by photosynthetic organisms. With an average individual human food need of 1,050 kWh/person/year (2,500 kcal/person/day), the world food chain consumed an average of 3,960 kWh/person/year to produce, process and distribute this food in 2008, with values 3.2 times higher in the 50 countries with the highest incomes and 1.8 times lower in the other countries. This energy consumption of the food system accounted for 29.2 % of the final energy of the entire world energy system of that year, and an estimated 37.9 % of this figure went to food losses and food waste. Given the importance of this sector in the energy system, and in a context of transition to a sustainable energy and social model, energy optimization of the food complex is a priority, while ensuring access to balanced and sufficient food for humans with a reduction in inequalities and waste. The purpose of this paper is to analyze the state of the question based on statistical data for various territorial areas worldwide. In a second article, future consequences and prospects will be analyzed, with particular emphasis on Catalonia.Keywords: food, FAO data, energy, fertilizers, food waste.