A la deriva entre carteles de cine: una narrativa personal sobre París

• Alonso-Sanz, Amparo ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: REIRE: revista d'innovació i recerca en educació, ISSN-e 2013-2255, Vol. 13, Nº. 1, 2020
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Drifting between movie posters: a personal narrative about Paris
  • A la deriva entre cartells de cinema: una narrativa personal sobre París
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    INTRODUCCIÓN. Las ciudades encuadradas desde el cine han construido una cultura visual con la que se identifican sus consumidores, imágenes emblemáticas que conforman una memoria colectiva. Pero tales metrópolis solo existen en la ficción. La realidad poco o nada tiene que ver con esas visualidades. En esta investigación se ofrece un relato alternativo sobre la ciudad de París. MÉTODO. A partir de una metodología de investigación basada en el arte, se emplea la deriva como método de observación y análisis crítico del entorno urbano. El objetivo es percibir París de un modo alternativo al del imaginario urbano creado por el cine, a partir de la búsqueda de carteles cinematográficos en esta ciudad. RESULTADOS. El resultado es una narrativa personal y visual femenina desde la experiencia urbana que se opone a los discursos hegemónicos androcentristas, heteronormativos y del cine europeo, utilizando sus propias imágenes. DISCUSIÓN. Se concluye con algunas problemáticas que afectan a esta metrópolis y que las ciudades europeas en expansión deberían considerar en su crecimiento.

  • català

    INTRODUCCIÓ. Les ciutats enquadrades des del cinema han construït una cultura visual amb la qual s’identifiquen els seus consumidors; imatges emblemàtiques que configuren una memòria col·lectiva. Però aquestes metròpolis només existeixen en la ficció. La realitat té poc o gens a veure amb aquestes visualitats. En aquesta investigació s’ofereix un relat alternatiu sobre la ciutat de París. MÈTODE. A partir d’una metodologia de recerca basada en l’art, s’empra la deriva com a mètode d’observació i anàlisi crítica de l’entorn urbà. L’objectiu és percebre París d’una manera alternativa a l’imaginari urbà creat pel cinema, a partir de la recerca de cartells de cinema que es troben en aquesta ciutat. RESULTATS. El resultat és una narrativa personal i visual femenina des de l’experiència urbana que s’oposa als discursos hegemònics androcentristes, heteronormatius i del cinema europeu utilitzant les seves pròpies imatges. DISCUSSIÓ. Es conclou amb algunes problemàtiques que afecten aquesta metròpolis que les ciutats europees en expansió haurien de considerar en el seu creixement.

  • English

    INTRODUCTION. The cities portrayed by the cinema have built a visual culture which city dwellers use to identify themselves: emblematic images that make up their collective memory. But such visions of the metropolis only exist in fiction and our urban reality has little or nothing to do with them. This research offers an alternative story about the city of Paris. METHOD. From art-based research methodology, drift is used to observe and critically analyse the urban environment. The objective is to use the search for cinema posters in Paris to perceive this city in a way that bypasses the urban imaginary created by the cinema. RESULTS. The result is a female, personal and visual narrative drawn from an urban experience that opposes hegemonic, androcentric, heteronormative and European cinema discourse by using its own images. DISCUSSION. The paper concludes with a discussion of some of the problems that affect this metropolis and that European cities in general should address when considering their growth.