Les noves tecnologies i la restauració monumental. Aplicació per a la conservació i catalogació de béns culturals

• Autores: Vicent Juli Iborra i Mondéjar
• Localización: Fòrum de Recerca, ISSN-e 1139-5486, Nº. 21, 2016, págs. 195-208
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Durant els últims quinze anys, les noves tecnologies aplicades a tots els àmbits han seguit un procés d’evolució ràpid i imparable, que fa variar en períodes de temps breus els mètodes de treball i fins i tot les nostres maneres de comportament (Anderson, 2012). En el cas concret de les tecnologies aplicades al disseny i l’art, sorgeix en moltes ocasions la polèmica entre la mecanització de processos en detriment del treball artesanal. La realitat mostra que és necessària una combinació de tots dos, ja que la creativitat sempre partirà de la mà (cap) humana, però aquesta, ajudada per una utilització correcta de les tecnologies es convertirà en una eina potent per a materialitzar idees i obtenir millors resultats. Aquest treball de recerca es basa en l’estudi de diferents eines digitals com a recurs per al treball amb obres monumentals susceptibles de ser impreses en 3D. L’experimentació sobre la combinació de les solucions d’escaneig 3D i l’enginyeria inversa ens permet cloure el treball sobre la possibilitat de restauració virtual i real, facsímil i ampliació o reducció de còpies. També com a eina per a la realització d’una base de dades virtual enfocada a la conservació i restauració de béns culturals. En definitiva, la digitalització 3D per a museus virtuals (en línia o en espais físics), que dona com a resultat una mena de Viquipèdia amb llibreries 3D d’objectes d’obres d’art i monuments a l’abast de tothom.