Resumen de Pep Lizandra: Músic amb factura d’artesà
Podria ser una tòpica imatge. És, però, una tangible realitat. En Pep Lizandra fa trenta anys que inventava, amb altra gent, les Danses de la Plaça del Rei, a Barcelona, com qui no vol la cosa. D’estudiant de trompeta i sonador de gralla, passant per l’aprenentatge d’oïda de l’acordió diatònic, se’ns presenta com un humil ajudant d’un procés de dinamització de l’activitat musical a les valls del Pirineu. Sense fer massa soroll, però deixant anar molts i molts sons per aquests i altres indrets.
Músic i formatger, i regidor del poble del doble nom —Músser/Mussa— com es constata a l’entrada, amb la finalitat d’aclarir com es diu i com «diuen que cal escriure’l», tot i que el municipi és Lles, que és on pretenen tallar el bacallà donat que es tracta del nucli més gran, Pep Lizandra ens acull a la seva casa-mirador dels límits occidentals de la Cerdanya, amb l’Alt Urgell a tocar, el Cadí majestuós per una banda i un Pirineu empolsinat de nevada fina de tardor.
