Pep Lizandra: Músic amb factura d’artesà

• Autores: Aleix Cardona
• Localización: Caramella: revista de música i cultura popular, ISSN 1888-0827, Nº. 10, 2004
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • Podria ser una tòpica imatge. És, però, una tangible realitat. En Pep Lizandra fa trenta anys que inventava, amb altra gent, les Danses de la Plaça del Rei, a Barcelona, com qui no vol la cosa. D’estudiant de trompeta i sonador de gralla, passant per l’aprenentatge d’oïda de l’acordió diatònic, se’ns presenta com un humil ajudant d’un procés de dinamització de l’activitat musical a les valls del Pirineu. Sense fer massa soroll, però deixant anar molts i molts sons per aquests i altres indrets.

    Músic i formatger, i regidor del poble del doble nom —Músser/Mussa— com es constata a l’entrada, amb la finalitat d’aclarir com es diu i com «diuen que cal escriure’l», tot i que el municipi és Lles, que és on pretenen tallar el bacallà donat que es tracta del nucli més gran, Pep Lizandra ens acull a la seva casa-mirador dels límits occidentals de la Cerdanya, amb l’Alt Urgell a tocar, el Cadí majestuós per una banda i un Pirineu empolsinat de nevada fina de tardor.