INTRODUCCIÓN. El aragonés es una de las lenguas propias de Aragón. A pesar de que se han cumplido dos décadas del inicio de su enseñanza escolar, todavía hay escasos estudios sobre su situación educativa. Considerando la influencia que el profesorado puede tener en las actitudes lingüísticas del alumnado y en la toma de decisiones sobre la situación de esta lengua en la escuela, parece necesario estudiar las actitudes de los futuros docentes hacia el aragonés y su enseñanza. MÉTODO. Con este objetivo, impulsamos una investigación cualitativa con maestros en formación en el campus de Huesca (Universidad de Zaragoza). RESULTADOS. Los resultados muestran que, si bien predominan las actitudes favorables y neutras hacia esta lengua, el sistema educativo aragonés sigue invisibilizando la realidad plurilingüe del territorio. Asimismo, prevalece la concepción de que el aragonés debe ser una asignatura, lo cual no garantiza una evolución en su enseñanza respecto a la situación actual. DISCUSIÓN. Considerando que el contacto con esta u otras lenguas propias es el principal factor asociado al compromiso con su enseñanza entre los futuros maestros, las perspectivas respecto a su situación en la escuela no pueden ser optimistas mientras la capacidad de decisión siga recayendo exclusivamente en los claustros.
INTRODUCCIÓ. L’aragonès és una de les llengües pròpies de l’Aragó. Malgrat que han passat dues dècades des de l’inici de l’ensenyament escolar d’aquesta llengua, encara hi ha escassos estudis sobre la seva situació educativa. Tenint en compte la influència que el professorat pot tenir en les actituds lingüístiques de l’alumnat i en la presa de decisions sobre la situació d’aquesta llengua a l’escola, sembla necessari estudiar les actituds dels futurs docents cap a l’aragonès i al seu ensenyament. MÈTODE. Amb aquesta finalitat, impulsem una investigació qualitativa amb mestres en formació al campus d’Osca (Universitat de Saragossa). RESULTATS. Els resultats ens mostren que, si bé predominen les actituds favorables i neutres cap a l’aragonès, el sistema educatiu de l’Aragó segueix invisibilitzant la realitat plurilingüe del territori. Així mateix, preval la concepció que l’aragonès ha de ser una assignatura, cosa que no garanteix una evolució en el seu ensenyament. DISCUSSIÓ. Considerant que el contacte amb aquesta o altres llengües pròpies és el principal factor associat al compromís amb el seu ensenyament entre els futurs mestres, les perspectives respecte a la seva situació a l’escola no poden ser optimistes mentre la capacitat de decisió recaigui exclusivament en els claustres.
INTRODUCTION. Aragonese is one of the regional languages of the Spanish autonomous community of Aragon. In spite of its introduction as a school subject two decades ago, there are still few studies focused on its position in education. Considering the influence of teachers on the pupils’ linguistic attitudes, and their major role in decision-making about the presence of Aragonese in schools, it seems necessary to examine the attitudes of future teachers towards this language and its teaching. METHOD. With this aim, qualitative research was conducted among teacher education students on the Huesca campus of the University of Zaragoza. RESULTS. The data reveal that the majority of attitudes towards Aragonese are favourable or neutral attitudes. Nevertheless, the plurilingual reality of Aragon is still invisibilized in this autonomous community’s schools. Furthermore, the majority of future teachers consider that Aragonese should be taught as a subject and this attitude does not help the language to progress from its current situation. DISCUSSION. Considering that the contact with Aragonese or other regional languages is the main factor associated with committed attitudes towards its teaching among future teachers, we cannot be optimistic about its future in the school system.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados