La biblioteca dels artistes: usos del pensament literari al cinema i les arts visuals

• Autores: Annalisa Mirizio
• Localización: 452ºF: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, ISSN-e 2013-3294, Nº. 19, 2018, págs. 3-21
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • La biblioteca de los artistas: usos del pensamiento literario en el cine y las artes visuales (1975-2015)
  • The Artists’ Library: Uses of Literary Thought in Film and Visual Arts (1975-2015)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Este número monográfico se inscribe en el ámbito de una investigación que estamos llevando a cabo desde el grupo GLiCiArt. Grup de Recerca sobre Literatura, Cinema i Altres Llenguatges Artístics de la Universitat de Barcelona sobre los usos de la teoría literaria en la creación artística contemporánea y la circulación de sus paradigmas críticos (http://www.ub.edu/gliciart/).Nuestro punto de partida ha sido —como se indicaba en la Convocatoria del número— la inclusión por parte de Pier Paolo Pasolini de una «bibliografía fundamental» en los títulos de créditos iniciales de su película Salò (1975), en la que no aparece Las 120 jornadas de Sodoma o la escuela de libertinaje (1785) del Marqués de Sade, sino los estudios de Pierre Klossowski (1947), Maurice Blanchot (1949), Simone de Beauvoir (1955), Philippe Sollers (1968) y Roland Barthes (1971) sobre la obra del marqués y que el cineasta ha incorporado —de manera fragmentaria e interesada— a su proyecto cinematográfico, sobre todo en el plano formal y estético.

  • català

    Aquest número monogràfic s’inscriu en l’àmbit d’una investigació que estem portant a terme des del grup GLiCiArt. Grup de Recerca sobre Literatura, Cinema i Altres Llenguatges Artístics de la Universitat de Barcelona sobre els usos de la teoria literària a la creació artística contemporània i la circulació dels seus paradigmes crítics (http://www.ub.edu/gliciart/). El nostre punt de partida ha estat —com s’indicava a la Convocatòria del número— la inclusió per part de Pier Paolo Pasolini d’una «bibliografia fonamental» als títols de crèdits inicials de la seva pel·lícula Salò (1975), on no apareix Las 120 jornadas de Sodoma o la escuela de libertinaje (1785) del Marqués de Sade, sinó els estudis de Pierre Klossowski (1947), Maurice Blanchot (1949), Simone de Beauvoir (1955), Philippe Sollers (1968) i Roland Barthes (1971) sobre l’obra del marquès i que el cineasta ha incorporat —de manera fragmentària i interessada— al seu projecte cinematogràfic, sobretot al pla formal i estètic.

  • English

    This monographic issue is framed by the research being carried out by the group GLiCiArt. Grup de Recerca sobre Literatura, Cinema i Altres Llenguatges Artístics at the Universitat de Barcelona, on the uses of literary theory in contemporary artistic creation and the circulation of its critical paradigms (http://www.ub.edu/gliciart/).Our starting point, as indicted in the Call for Papers for this issue, was Pier Paolo Pasolini’s inclusion of an “essential bibliography” in the opening credits of his film Salò (1975), which does not include the The 120 Days of Sodom, or the School of Licentiousness (1785) by the Marquis de Sade, but rather Pierre Klossowski’s (1847), Maurice Blanchot’s (1949), Simone de Beauvoir’s (1955), Philippe Sollers’ (1968) and Roland Barthes’ (1971) studies on the work of the Marquis which the filmmaker incorporated, in a fragmented and self-interested way, in his cinematographic project, primarily in the formal and aesthetic planes.