Primerament he de dir que, malgrat el meu costum de tractar amb les xifres, en aquesta ocasió el cinquanta m’impressiona. És perquè tot seguit després d’haver pronunciat «cinquanta anys» m’agafa un xic de tremolor, com un calfred, fruit d’una idea que em burxa el magí tot repetint: «I tots plegats no hem canviat pas gaire, no hem canviat prou..., no hem canviat gran cosa...».
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados