El arte contemporáneo como estímulo para jugar con nuestros límites corporales: Una experiencia didáctica en la formación de maestros

• Autores: Irene López Secanell
• Localización: Didacticae. Journal of Research in Specific Didactics: / Revista d'Investigació en Didàctiques Específiques / Revista de Investigación en Didácticas Específicas., ISSN-e 2462-2737, Nº. 3, 2018, págs. 118-130
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Contemporary art as a stimulus to play with our body boundaries: A didactic experience in teacher training
  • L'art contemporani com a estímul per jugar amb els nostres límits corporals: Una experiència didàctia en la formació de mestres
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    Actualmente, los profesores de Educación Física (EF) tienen una insuficiente formación en relación a la expresión corporal (EC), lo cual les crea inseguridades frente a metodologías más abiertas y creativas. Por ello, es poco común ver en las aulas propuestas que permitan el desarrollo del autoconocimiento de los estudiantes mediante la EC, lo cual reafirma la necesidad de hacer visibles prácticas que permitan a los maestros buscar otras formas y lenguajes para realizarla. Conscientes de ello, en el presente artículo apostamos por analizar una sesión de EC con doce estudiantes del Máster Universitario en Profesor/a de Educación Secundaria de la Florida Universitaria (Catarroja, Valencia). La sesión parte del arte contemporáneo para trabajar los tipos de límites corporales que según Abrahamsson y Simpson (2011) existen gracias a la interacción que nuestro cuerpo establece con el mundo. Para analizar la sesión se utiliza un análisis cualitativo de las reflexiones que los estudiantes realizan en los relatos autobiográficos que elaboran en la materia Aprendizaje y Enseñanza de la EF. Podemos concluir como el trabajo de los límites corporales a partir de arte debe seguir explorándose dentro de la EC, ya que nos permite nuevas formas de mo-vimiento que favorecen el autoconocimiento de nuestro cuerpo.

  • català

    Actualment, els professors d’Educació Física (EF) tenen una formació insuficient en relació a l’expressió corporal (EC). Això els crea inseguretats davant de metodologies més creatives i obertes. Per això és poc comú veure a les aules propostes que permetin el desenvolupament de l’autoconeixement dels estudiants mitjançant l’EC, cosa que reafirma la necessitat de fer visibles pràctiques que permetin als mestres buscar altres maneres i llenguatges per a realitzar-les. Conscients d’això, en aquest article apostem per analitzar una sessió d’EC amb dotze estudiants del Màster de Professor/a d’Educació Secundària de la Florida Universitaria (Catarroja, València). La sessió parteix de l’art contemporani per treballar els tipus de límits corporals que segons Abrahamsson i Simpson (2011) existeixen gràcies a la interacció que el nostre cos estableix amb el món. Per analitzar la sessió, s’utilitza una anàlisi qualitativa de les reflexions que fan els estudiants en els relats autobiogràfics que elaboren en la matèria Aprenentatge i Ensenyament de l’EF. Podem concloure la manera com el treball dels límits corporals a partir de l’art s’ha de seguir explorant des de l’EC, ja que ens permet noves formes de moviment que afavoreixen l’autoconeixement del nostre cos.

  • English

    Currently, Physical Education (PE) teachers have insufficient training in relation to body language (BL), which creates insecurities against more open and creative methodologies. Consequently, it is unusual to see in the classroom proposals that allow the development of self-knowledge of students through BL, which reaffirms the need to make visible practices that allow teachers to find other ways and languages to implement it. Being aware of this, in the present article we aim to analyze a session of BL with twelve students of the Masters in Secondary Education Teaching of Florida Universitaria (Catarroja, Valencia). The session starts with contemporary art to work on the types of body limits that according to Abrahamsson and Simpson (2011) exist thanks to the interaction that our body establishes with the world. In order to analyze the session, we use a qualitative analysis of the reflections that the students make in the autobiographical accounts that they elaborate in the subject Learning and Teaching of PE. We can conclude how the work of corporal limits through art must continue to be explored within the BL framework, since it allows us new forms of movement that favor the self-knowledge of our body.