Critical review of the second work about anthropological nature ofY.N. Harari, which aims to project the history of humanity forward, as an exercise inhistory fiction based on some assumptions given as absolute, such as job performance,productivity, evolution of the same species lack of human and metaphysical references.Similarly, here highlight the weaknesses of arguments, such as the lack of inherent dignity ofthe person, which flows from its identity as a child of God and recognition of radical evil.
Es realitza una recensió crítica del segon lliurament antropològic de Y.N.Harari, on pretén projectar la història de la humanitat cap endavant, com en un exercici dehistòria-ficció, a partir d’algunes premisses donades com a absolutes, com ara el rendimentdel treball, la productivitat, l’evolució de la mateixa espècie humana i la manca de referentsmetafísics. De la mateixa manera, aquí es posen en relleu els punts febles de l’argumentari,com són la manca de dignitat intrínseca de la persona, que brolla de la seva identitat com afill de Déu i el reconeixement del mal radical.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados