Quan ens preguntem quines raons tenim per creure en Déu, cal ben bé que reconeguem que totes elles són imperfectes. L’afirmació de Déu mai pot ser simplement el resultat d’una conclusió racional, ja que en aquest cas Déu només seria una realitat provada racionalment, com qualsevol altra idea que necessités demostració. L’afirmació de Déu apunta al reconeixement de la realitat més pròpia de Déu, que consisteix en el seu misteri personal, en la seva bondat absoluta, en el seu amor completament gratuït, en la plenitud incommensurable de la seva vida, en la seva radical indisponibilitat per a l’home.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados