Sovint no som conscients de la vàlua del patrimoni que tenim més a l’abast o més a la vora, al qual se li pot donar un nou ús social per gaudir-lo d’una manera que pot actuar com a referent i model de transmissió històric i artístic a un públic totalment divers, que no imagina tot allò que li pot aportar. Darrerament van creixent els exemples de nuclis que han sabut incorporar el llegat del seu passat material i immaterial en forma de nous plantejaments culturals, comunitaris, com a generador de nous llocs de treball i que, sens dubte, enforteixen visiblement la història i la identitat d’un lloc. Així, una part de la història de la Conca de Barberà que es podria interpretar, rau en el treball dut a terme en la construcció de les esglésies parroquials de final del s. XVIII. D’aquell patrimoni se’n pot endevinar el coratge, la passió i afany de les persones que el van bastir que actuen com a testimonis d’un treball excepcionalment solidari i altruista vers el seu art.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados