La Recepció de la música de Robert Gerhard a Catalunya durant el Franquisme (1948-1970): trobades i desavinences
- Autores: Germán Gan Quesada
- Localización: Revista catalana de musicologia, ISSN 1578-5297, Nº. 7, 2014, págs. 153-171
- Idioma: catalán
- Enlaces
- Dialnet Métricas: 2 Citas
-
Resumen
Absència cridanera en la Historia de la música española contemporánea (1958), de Federico Sopeña; jutjat com un «compositor apàtrida» per Manuel Valls dos anys després; «racial i universalista», en opinió de Xavier Montsalvatge en el moment de la seva mort... Quina fou la sort de Robert Gerhard, i de la seva música al llarg dels més de trenta-cinc anys de franquisme? Com es va produir la seva progressiva recuperació per a l’escena musical catalana? L’ombra distant de Gerhard va constituir-se en guia per les activitats de difusió de la música d’avantguarda del Club 49 a Barcelona, malgrat la impossibilitat d’un magisteri efectiu, tret de la figura, alhora respectada i aïllada, de Joaquim Homs, i només un grapat d’obres de la producció del compositor de Valls arribaren a les sales de concert —o, molt més sovint, a cercles més reduïts de connoisseurs— entre 1950 i 1970, sense que es produís una recepció continuada de les seves propostes estètiques.
El propòsit d’aquest article és assenyalar les fites principals d’aquest procés, en què la posició inicialment ambigua i incòmoda de Gerhard en el panorama cultural català del seu temps fou donant pas, no sense vacil·lacions, a un progressiu reconeixement del seu paper fonamental com a part de la tradició modernista de Catalunya i com a figura tutelar de l’avantguarda musical catalana a la fi del període d’estudi.
