Zaragoza, España
El proceso globalizador desarrollado durante las últimas décadas ha tenido diversos efectos socio-educativos. Por una parte, las tecnologías de la información y la comunicación han penetrado de tal modo en la vida y relaciones interpersonales cotidianas que se han convertido en una herramienta de empleo incuestionable en la enseñanza. Por otra parte, la globalización ha desembocado en un complejo proceso de intercambios económicos, sociales y culturales que ha acelerado la desaparición de minorías culturales y lingüísticas. El aragonés es una de las dos lenguas minoritarias de Aragón y cuenta con una delicada situación dada la ruptura de su transmisión intergeneracional. La improvisada y a veces descontextualizada incorporación de esta lengua en la enseñanza reglada ha llevado a algunas comunidades de hablantes a rechazar su presencia en las aulas. Asimismo, de su escasa protección y difusión han derivado algunos prejuicios lingüísticos que afectan a toda la sociedad, incluidas las minorías aragonesohablantes. Con el fin de mejorar esta situación diseñamos un proyecto de investigación-acción donde, desde una perspectiva multimetodológica, estamos investigando cómo la utilización de las NTIC para aprender en aragonés y relacionarse con aprendices de sus variedades dialectales puede influir en la vitalidad etnolingüística y actitudes de los jóvenes hablantes.
El procés globalitzador desenvolupat durant les últimes dècades ha tingut diversos efectes soci-educatius. D'una banda, les tecnologies de la informació i la comunicació han penetrat de tal manera en la vida i relacions interpersonals quotidianes que s'han convertit en una eina d'ocupació inqüestionable en l'ensenyament. D'altra banda, la globalització ha desembocat en un complex procés d'intercanvis econòmics, socials i culturals que ha accelerat la desaparició de minories culturals i lingüístiques. L'aragonès és una de les dues llengües minoritàries d'Aragó i compta amb una delicada situació donada la ruptura de la seva transmissió intergeneracional. La improvisada i a vegades descontextualitzada incorporació d'aquesta llengua en l'ensenyament reglat ha portat a algunes comunitats de parlants a rebutjar la seva presència a les aules. Així mateix, de la seva escassa protecció i difusió han derivat alguns prejudicis lingüístics que afecten a tota la societat, incloses les minories parlants de l’aragonès. Amb la finalitat de millorar aquesta situació dissenyem un projecte de recerca-acció on, des d'una perspectiva multimetodològica, estem investigant com la utilització de les NTIC per a aprendre en aragonès i relacionar-se amb aprenents de les seves varietats dialectals pot influir en la vitalitat etnolingüística i les actituds dels joves parlants.
The globalization process developed during the last decades has had important socio-educative effects. On the one hand, new information and communication technologies have been so deeply introduced in our life-style and interpersonal relationships that nowadays they are quotidian tools in educative contexts. On the other hand, Globalization has brought a complex process of economical, social and cultural exchanges that has been responsible of the minority languages shift. Aragonese is one of the most endangered European languages. In spite of the reports made by experts, Aragonese government has developed very few actions related to its protection since now. As a result, a great part of the Aragonese society have developed some linguistic prejudices. Aragonese has been only thought as a subject in some Primary schools since 1997, and this subject has been introduced without a previous sociolinguistic study of the different contexts where children speak this language. This situation has resulted in difficult and complex situations in some places where “traditional” speakers are rejecting Aragonese classes. With the aim of changing this tendency, we are developing a participatory-action research in one of the schools where Aragonese is thought and rejected by students, under a plan focused on NICT and motivation.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados