Resumen de A propòsit d'alguns 'tirosos vocables' del caló en el teatre de Salvador Espriu
Després de constatar la importància de la llengua i de la diversitat lèxica en l'obra d'Espriu, Sanmartín comença a centrar-se en l'ús que l'escriptor fa del llenguatge que prové de l'argot i del que pertany al caló. Aquest ús és considerat com un mètode de deformació lingüística i de distanciament d'allò narrat. Tot seguit, Sanmartín remarca l'originalitat d'Espriu respecte els seus antecedents catalans, entre els quals destaca Juli Vallmitjana, que també introduiren el caló a les seves obres literàries, però sense tenir-ne tant en compte la història, els sectors socials que l'usen i per què l'usen i l'efecte que pot produir en el lector. Finalment, s'analitzen fragments concrets de l'obra d'Espriu des d'aquesta perspectiva.
