Memorias filmadas: vigencia de una escuela cinematográfica en Víctor Erice

• Autores: Manuel A. Broullón-Lozano
• Localización: Imatges de l'escola, imatge de l'educació: Actes de les XXI Jornades d'Història de l'Educació / coord. por Francesca Comas Rubí, Sara González Gómez, Xavier Motilla Salas, Bernat Sureda Garcia, 2014, ISBN 978-84-8384-294-2, págs. 101-112
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto Completo Libro (pdf)
• Resumen
  • español

    Las tecnologías del nuevo cine digital hacen posible una experiencia unificada del tiempo, de la memoria y del cine a través de la autoconciencia del proceso creativo. Esto es: el cineasta se pregunta quién es y qué lugar ocupa en las muchas tramas de la memoria visual.

    Si bien Víctor Erice siempre ha manifestado un gran interés por el papel de las películas en la forja del imaginario infantil (El espíritu de la colmena, 1973; El Sur, 1983), en el siglo xxi y en disposición de las nuevas herramientas y flujos de trabajo digitales, explora su propia memoria individual en el mediometraje La morte rouge (2006). Esta indagación se propone practicar un análisis fílmico de dicha película y sus relaciones intertextuales con otras obras del mismo autor que aborden, precisamente, esta misma cuestión. El último término se trata de extraer algunas conclusiones más o menos provisionales, más o menos definitivas, sobre el discurso cinematográfico como extensión ideológica, intelectual y afectiva en el proceso de formación del artista audiovisual del siglo xxi.

  • català

    Les tecnologies del nou cinema digital fan possible una experiència unificada del temps, de la memòria i del cinema a través de l�autoconsciència del procés creatiu. És a dir, el cineasta es pregunta qui és i quin lloc ocupa en les moltes trames de la memòria visual. Si bé Víctor Erice sempre ha manifestat un gran interès pel paper de les pel·lícules en la forja de l�imaginari infantil (El espíritu de la colmena, 1973; El Sur, 1983), al segle xxi i en disposició de les noves eines i els nous fluxos de treball digitals, explora la seva pròpia memòria individual al migmetratge La morte rouge (2006). Aquesta indagació es proposa practicar una anàlisi fílmica d�aquesta pel·lícula i les seves relacions intertextuals amb altres obres del mateix autor que abordin, precisament, aquesta mateixa qüestió. En últim terme, es tracta d�extreure algunes conclusions més o menys provisionals, més o menys definitives, sobre el discurs cinematogràfic com a extensió ideològica, intel·lectual i afectiva en el procés de formació de l�artista audiovisual del segle XXI.

  • English

    The new digital technologies offer a unified experience of time, memory and cinema through self-conscience of the creative process. Nowadays some filmmakers ask who they are and which place do they take in the different plots of visual memory. As Víctor Erice�s movies has been always focused on childrens growing-up and education (El Espíritu de la Colmena, 1973; El Sur, 1983), at the beginning the XXI century and taking the digital set of tools, he explores his own individual memories in the short film La morte rouge (2006).

    This essay analyzes this movie on its intertextual links with other works by the same author.

    Besides this essay proposes a new view of the cinematographic speech as an extension of the filmmaker on the creative process.