El objetivo de este artículo es hacer una reflexión teórica sobre las razones que nos puedan ayudar a explicitar el porqué la educación de las personas adultas ha sido un campo de estudio tardío y cómo este hecho ha podido explicar la ausencia de investigaciones educativas propias, lo que nos ha obligado a importar algunos conceptos y principios metodológicos de otras disciplinas académicas. Obviamente, esta problemática epistemológica ha tenido repercusiones importantes, no sólo en cómo ha venido siendo su práctica educativa, sino que también se ha visto influenciada la configuración de la identidad profesional de sus educadores y el prestigio de la profesión.Como reacción a ese desinterés teórico y en búsqueda de una fundamentación epistemológica propia, algunos autores manifiestan su disconformidad con la infantilización a la que ha estado sometida la educación de personas adultas, defendiendo el carácter específico de esta y su contribución a su profesionalización, además de invitarnos a mirar hacia la educación de personas adultas como una herramienta imprescindible para hacer frente a los desafíos de la presente realidad social.
L’objectiu d’aquest article és aproximar-nos, a través d’una anàlisi teòrica, a les raons que ens permetin entendre per què l’educació de les persones adultes ha estat un camp d’estudi tardà i com aquest fet ha contribuït a l’absència d’investigacions educatives pròpies, la qual cosa ha implicat haver d’importar alguns conceptes i principis metodològics d’altres disciplines acadèmiques. Aquesta problemàtica epistemològica, òbviament, ha tingut repercussions importants, no només en la configuració de la identitat professional dels seus educadors, sinó també en el prestigi de la professió.Com a reacció a aquest desinterès teòric i en la cerca d’una fonamentació epistemològica pròpia, alguns autors manifesten la seva disconformitat amb la infantilització a la qual ha estat sotmesa l’educació de persones adultes, defensant el caràcter específic d’aquesta i la seva contribució a la seva professionalització; al mateix temps que ens convida a mirar cap a l’educació de persones adultes com una eina imprescindible per fer front als desafiaments d’aquesta realitat social.
This article provides a theoretical reflection on the reasons why adult education has been a late research field and how this fact has contributed to the absence of educational research, making it necessary to import some concepts and methodological principles from other academic disciplines. This epistemological problem has had a major impact not only in shaping the professional identity of educators, but also the prestige of the profession.In response to the lack of theoretical interest and seeking an epistemological foundation, some authors express their disagreement with the infantilization of adult education and defend its specificity and contribution to the professionalization of adults. In addition, adult education is considered an indispensable tool for facing the challenges of social change.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados