Resumen de La contribució de les valoracions paternes mitjançant el CCC-2 sobre aspectes estructurals del llenguatge en nens i nenes amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL)

Irene García-Molina, Rosa Ana Clemente Estevan, Clara Andrés Roqueta, Pilar Jara Jiménez

• Quan existeixen dificultats de qualsevol índole (especialment en escolars amb dificultats de llenguatge), la informació necessària per a un diagnòstic ajustat deu ser recollida a través de diferents contextos i instruments. La literatura utilitza freqüentment l’opinió de pares per completar la valoració dels professionals, ja que diversos estudis han demostrat que ambdós van en la mateixa direcció. L’objectiu d’aquest estudi és conèixer gràcies al qüestionari CCC-2 (Children’s Communication Checklis) allò referent als components estructurals; i tenir en compte si aquest -administrat als pares- correlaciona amb les proves administrades pels professionals als nens i nenes amb Trastorn del Llenguatge. Aquestes evidències han sigut recol·∙lectades a partr de les valoracions de mesures indirectes (CCC-2) i de mesures directes (proves clíniques) de només els elements estructurals del llenguatge -en totes les mesures-, proporcionades per una mostra de 32 nens i nenes d’entre 3 i 9 anys. S’han utilitzat Correlacions i els resultats confirmen ambdues mesures (directa i indirecta), sobretot pel que fa a parla i sintaxi (CCC-2) les quals correlacionen amb totes les proves clíniques. En conclusió, el CCC-2 és un ajut que proporciona l’obtenció d’altres apreciacions d’un determinat comportament en un altre context i facilita l’estalvi de recursos, donant la possibilitat d’un diagnòstic més acurat per a una bona intervenció des de l’escola.