Anàlisi i classificació dels jocs de la infància de Joan Amades en funció de la seva lògica interna i del gènere dels practicants (1674-1947)

• Brasó-Rius, Jordi ^[2] ; Torrebadella-Flix, Xavier ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
  2. [2] Institut del Centre d’Alt Rendiment Esportiu
• Localización: REIRE: revista d'innovació i recerca en educació, ISSN-e 2013-2255, Vol. 8, Nº. 2, 2015, págs. 18-42
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Análisis y clasificación de los juegos de la infancia de Joan Amades en función de su lógica interna y del género de sus practicantes (1674-1947)
  • Analysis and classification of childhood games of John Amades according to the internal logic and the gender of their players (1674-1947)
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 13 Citas
• Resumen
  • español

    En el presente trabajo se propone un análisis histórico de los juegos motores en España entre 1674 y 1947. El objeto de estudio es la aleluya Jochs d’Infanteça de 1674, que Joan Amades recogió en 1947 en el Auca dels Jocs de la Mainada. El estudio se centra en el simbolismo de estas prácticas, en su caracterización social, en las relaciones de género y en presentar su lógica interna motriz. Esta aportación trata las características motoras y sociales de estos juegos en el período analizado y, además, revisa las funciones y los roles de los participantes en cada una de estas prácticas. La metodología ha partido de una revisión bibliográfica de las fuentes originales de la época (1674-1947) que, con el apoyo de otros estudios actuales, ha servido para contextualizar el marco teórico. En el apartado de los resultados se ha elaborado una taxonomía de los juegos de la aleluya y, a partir de ella, se han tratado dos aspectos concretos: la lógica interna y el género predominante de estas prácticas lúdicas. Todo este proceso ha permitido detallar los valores simbólicos de los juegos y sus características motrices. Finalmente, el estudio evidencia las diferencias de género en la evolución de las prácticas lúdicas, que, a pesar de su disminución en la idealización del actual modelo coeducativo, todavía se hacen evidentes.

  • català

    En aquest treball es proposa una anàlisi històrica dels jocs motors a Espanya entre el 1674 i el 1947. L’objecte d’estudi és l’auca Jochs d’Infanteça de 1674, que Joan Amades va recollir el 1947 a l’Auca dels Jocs de la Mainada. L’estudi se centra en el simbolisme d’aquestes pràctiques, en la seva caracterització social, en les relacions de gènere i a presentar la seva lògica interna motriu. Aquesta aportació tracta de les característiques motrius i socials d’aquests jocs en el període analitzat i, a més, revisa les funcions i els rols dels participants en cadascuna d’aquestes pràctiques. La metodologia ha partit d’una revisió bibliogràfica de les fonts originals de l’època (1674-1947), que, amb el suport d’altres estudis actuals, ha servit per contextualitzar el marc teòric. En l’apartat dels resultats s’ha elaborat una taxonomia dels jocs de l’auca i, a partir d’aquesta, s’han estudiat dos aspectes concrets: la lògica interna i el gènere predominant d’aquestes pràctiques lúdiques. Tot aquest procés ha permès detallar els valors simbòlics dels jocs i les seves característiques motrius. Finalment, l’estudi palesa les diferències de gènere en l’evolució de les pràctiques lúdiques, que, tot i la seva disminució en la idealització del model coeducatiu actual, encara es fan evidents.

  • English

    This paper presents a historical analysis of the physical games in Spain between 1674 and 1947. The object of the study is to analyze the storybook Jochs d’Infanteça of 1674 which was collected in the storybook Auca dels Jocs de la Mainada by Joan Amades in 1947. The study focuses on the symbolism of these activities, their social characterization, the gender relations and the presentation of its internal logic. This article contributes in the knowledge of the motor and social characteristics of these games in the period analyzed, and also, check out the functions and roles of the participants in each of these practices. The methodology consists on a bibliographic review of the original sources of the quoted period (1674-1947) complemented with other recent studies. Thus, it has served to contextualize the theoretical framework. A game taxonomy of the storybook has been developed in the results section. Based on this taxonomy, the internal logic and the predominant gender of these practices have been analyzed. This whole process has allowed to describe the symbolic values of the games and its principal characteristics. Finally, the study shows clear gender differences during the development of these leisure practices, which are still evident despite its decline due to the idealization of the current co-educational model.