Conciliación de la vida laboral y familiar o corresponsabilidad: ¿el mismo discurso?

Teresa Torns ^[1]
1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona
  
  Universitat Autònoma de Barcelona
  
  Barcelona, España
Localización: RIDEG: revista interdisciplinar de estudios de género, ISSN-e 2014-6043, Nº. 1, 2011 (Ejemplar dedicado a: Familia y trabajo en la universidad ¿Conciliación o corresponsabilidad?), págs. 5-13
Idioma: español
Enlaces
- Texto completo

Resumen
- La conciliació pretén solucionar la compatibilitat entre el temps de treball i altres temps que esdevenen en la vida quotidiana, especialment aquells referits a la cura d’altres membres de la família. No obstant, aquests altres temps xoquen amb les demandes de disponibilitat laboral i això acaba afectant negativament el benestar quotidià dels treballadors i treballadores. Especialment el d’elles, ja que les dones adultes, marcades per la gran tradició familista de les nostres societats, són les que acaben acumulant una major carga total del treball i gaudint de menys temps d’oci i de lliure disposició personal que els seus coetanis masculins. Les polítiques europees de conciliació partien de la recomanació de basar la conciliació en dos tipus d’actuacions: permisos laborals per a la cura de criatures i persones dependents, i serveis d’atenció a la vida diària (SAD), però aquest últim tipus ha quedat molt ignorat. Més encara, la conciliació ha acabat esdevenint quasi únicament un mètode per afrontar períodes de temps laboral que tenen un caràcter excepcional. Es proposen com a alternativa de progrés, les polítiques del temps, centrades en revisar l’actual relació entre el temps i el treball i la cerca del benestar quotidià com a finalitat més immediata.