Tarragona, España
Las redes sociales se han convertido en un espacio privilegiado para las interacciones de los y las adolescentes. Mediante la creación y gestión de espacios de intercambio e intimidad, y en conexión con los contextos offline, los chicos y chicas construyen sus identidades de género. A través de una investigación realizada a lo largo de cuatro años nos hemos acercado a las prácticas adolescentes en las redes sociales para explorar estos procesos identitarios. Empleando técnicas cuantitativas y cualitativas, hemos analizado el contenido de 400 entradas de Fotolog, 18 álbumes completos y hemos recogido las voces de 32 adolescentes (chicos y chicas) para mostrar cuáles son las autopresentaciones que hacen las chicas y como son interpretadas y valoradas por ellas mismas y por su grupo de iguales. Los resultados apuntan a la importancia del género como eje vertebrador de estas autopresentaciones, que son interpretadas y, incluso, aceptadas o rechazadas atendiendo a códigos basados en el género. Las chicas, cuando se muestran a sí mismas en estas redes, suelen aparecer solas y utilizan su cuerpo como activo. Es posible identificar una serie de patrones de representación que son fruto de la adopción de modelos provenientes de otros medios y de la apropiación creativa. Ahora bien, cuanto más presencia y visibilidad alcanzan las chicas en estos espacios, más arriesgan su propia reputación, sobre todo porque estas autopresentaciones tienden a mostrar una fuerte erotización del propio cuerpo. Cuando esto sucede, las chicas reciben bastante más críticas de carácter sexual que los chicos.
Les xarxes socials han esdevingut un espai privilegiat per a les interaccions dels i les adolescents. Mitjançant la creació i la gestió d’espais d’intercanvi i intimitat, i en connexió amb els contextos offline, els nois i les noies construeixen les seves identitats de gènere. A través d’una recerca realitzada al llarg de quatre anys ens hem apropat a les pràctiques adolescents a les xarxes socials per explorar aquests processos identitaris. Emprant tècniques quantitatives i qualitatives, hem analitzat el contingut de 400 entrades de Fotolog, 18 àlbums complerts i hem recollit les veus de 32 adolescents (nois i noies) per a mostrar quines són les autopresentacions que fan les noies i com són interpretades i valorades per elles mateixes i pel seu grup d’iguals. Els resultats apunten a la importància del gènere com a eix vertebrador d'aquestes autopresentacions, que són interpretades i, fins i tot, acceptades o rebutjades atenent a codis basats en el gènere. Les noies, quan es mostren a elles mateixes en aquestes xarxes, acostumen a aparèixer soles i utilitzen el seu cos com a actiu. És possible identificar un seguit de patrons de representació que són fruit de l’adopció de models provinents d’altres mitjans i de l’apropiació creativa. Ara bé, com més presència i visibilitat assoleixen les noies en aquests espais, més hi arrisquen la seva pròpia reputació, sobretot perquè aquestes autopresentacions tendeixen a mostrar una forta erotització del propi cos. Quan això succeeix, les noies reben força més crítiques de caràcter sexual que no pas els nois.
Social networks have become a most favored space for interaction amongst teenagers. By creating and managing spaces for intimate exchanges, and in close connection with offline contexts, boys and girls build their own gender identities. Throughout a four-year-long research study we have looked into teenage practices and uses on social networks in order to explore such identity-building processes. We have applied both quantitative and qualitative methods to content-analyze 400 Fotolog entries, 18 entire albums and 32 teenagers' views and opinions to show how teenage girls present themselves on such networks and how these self-presentations are understood and assessed by themselves and their peers. Results suggest that gender underpins such self-presentations. These are interpreted and even accepted or refused according to certain gender-based codes. When they show themselves on these networks, girls usually appear on their own and use their bodies as active assets. We can identify a few patterns of representation that result from adopting models borrowed from other media and from a sort of creative appropriation by these teenage users themselves. However, girls risk their own reputation as they achieve wider presence and visibility in these kinds of spaces, especially since their self-presentations tend to show a highly eroticized body. When this happens, girls do more frequently get criticisms with sexual overtones than boys do.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados