Las estancias académicas en el extranjero (SE) en el marco de los programas de movilidad, especialmente en el contexto europeo de los programas Sócrates-Erasmus, han atraído recientemente la atención de la investigación sobre adquisición de lenguas. Si bien las expectativas puestas en las SE son altas, a menudo se perciben grandes diferencias, tanto tipológicas como cuantitativas, en los beneficios obtenidos por parte de los estudiantes, diferencias que hace falta intentar explicar para mejorar la eficacia del sistema de intercambios y movilidad. Todo parece indicar que las ganancias lingüísticas más claras se dan en la fluidez y la corrección orales, y a la vez en el uso de fórmulas y de coloquialismos, pero también, parcialmente, en la escritura. Las características y condiciones de las SE, junto con toda una serie de diferencias individuales, como por ejemplo la personalidad y la capacitad de establecer contactos con hablantes de la lengua meta determinan que el contexto de las SE sea más eficaz para el aprendizaje que no el contexto de instrucción formal en el propio país.
Les estades acadèmiques a l’estranger (ES) en el marc dels programes de mobilitat, especialment en el context europeu dels programes Sócrates-Erasmus, han atret recentment l’atenció de la recerca sobre adquisició de llengües. Si bé les expectatives que hom posa en l’ES són altes, sovint es perceben grans diferències, tant tipològiques com quantitatives, en els beneficis obtinguts per part dels estudiants, diferències que cal intentar explicar per millorar l’eficàcia del sistema d’intercanvis i mobilitat. Tot sembla indicar que els guanys lingüístics més clars es donen en la fluïdesa i la correcció orals, i alhora en l’ús de fórmules i de col·loquialismes, però també, parcialment, en l’escriptura. Les característiques i condicions de l’ES, juntament amb tota una sèrie de diferències individuals, com ara la personalitat i la capacitat d’establir contactes amb parlants de la llengua meta, determinen que el context de l’ES sigui més eficaç per a l’aprenentatge que no pas el context d’instrucció formal en el propi país.
Academic stays abroad within the framework of mobility programmes, and especially in the European context of Socrates-Erasmus programmes, have recently been the subject of research into language acquisition. While the expectations placed on stays abroad are high, marked differences − both typological and quantitative − can often be perceived in the benefits obtained by students; these differences require an explanation, in order to try and improve the effectiveness of the exchange and mobility system. Everything seems to suggest that the clearest linguistic gains take place in the areas of oral fluency and correction, as well as in the use of formulas and colloquialisms, though also (partly) in writing. The characteristics and conditions of the stays abroad, as well as a whole series of individual differences (such as the student’s personality and ability to establish contact with speakers of the target language) determine that the context of stays abroad should be made more efficient for learning, and not the context of formal instruction in the foreign country.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados