Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de La influencia de las TIC en la interacción docente y discente en los procesos formativos universitarios

Óscar Flores Alarcia, Isabel del Arco Bravo

  • español

    La interacción, un elemento básico en cualquier proceso formativo, debe replantearse con la irrupción de la tecnología. Con la intención de abordar los cambios metodológicos que las TIC implican en la docencia desde la perspectiva de la interacción que generan, se planteó un estudio en la Universidad de Lérida para observar los procesos que interactúan en diferentes asignaturas en función de si éstas se desarrollaban bajo la modalidad presencial, semipresencial o no presencial. El diseño metodológico se articuló alrededor de tres técnicas de recogida de datos: análisis documental de programas de asignaturas, cuestionarios a profesores y estudiantes y entrevistas a profesores. Los datos mostraron que, conforme aumentaba la no presencialidad de las asignaturas, profesorado y estudiantado utilizaban más herramientas tecnológicas (correo electrónico, foro, chat, redes sociales...) para comunicarse. Además, el tipo de comunicación imperante tenía finalidades académicas, mientras que se producía una escasa interacción para aspectos más personales (de orientación, apoyo...); en este sentido, tanto profesorado como estudiantado preferirían un contacto más cercano no tan centrado en los elementos académicos del proceso. También observamos que en las asignaturas en línea se desarrolla un trabajo más individual por parte del estudiantado. Aunque todavía queda camino por recorrer en la interacción docente-discente a través de las TIC, los agentes implicados en el proceso reconocen sus potencialidades, pero aún no las utilizan como consideran que convendría hacerse.

  • català

    La interacció, element bàsic en qualsevol procés formatiu, s'ha de replantejar amb la irrupció de la tecnologia. Amb la intenció d'encarar els canvis metodològics que les TIC impliquen en la docència des de la perspectiva de la interacció que generen, es va plantejar un estudi a la Universitat de Lleida per a observar els processos que interactuen en diferents assignatures segons si es desenvolupaven amb la modalitat presencial, semipresencial o no presencial. El disseny metodològic es va articular entorn de tres tècniques de recollida de dades: anàlisi documental de programes d'assignatures, qüestionaris a professors i estudiants i entrevistes a professors. Les dades van mostrar que, a mesura que augmentava la no-presencialitat de les assignatures, professors i estudiants feien servir més eines tecnològiques (correu electrònic, fòrum, xat, xarxes socials...) per a comunicar-se. A més, el tipus de comunicació imperant tenia finalitats acadèmiques, mentre que es produïa una escassa interacció per a aspectes més personals (d'orientació, suport...); en aquest sentit, tant professors com estudiants s'estimaven més un contacte més proper, no tan centrat en els elements acadèmics del procés. També observem que en les assignatures en línia es desenvolupa un treball més individual per part dels estudiants. Malgrat que encara queda camí per fer en la interacció docent-discent per mitjà de les TIC, els agents implicats en el procés en reconeixen les potencialitats, però encara no les fan servir com consideren que caldria.

  • English

    Interaction is a basic element in any educational process, and it is something that needs to be reconsidered in the light of technology. In order to examine the methodological changes that ICTs bring to teaching from an interaction perspective, a study was carried out at the University of Lleida to observe interaction processes in various face-to-face, blended learning and e-learning subjects. The methodological design was based on three data collection techniques: documentary analysis of subject curricula, lecturer and student questionnaires, and lecturer interviews. The data showed that, as the online component of subjects increased, the lecturers and students used more technological tools to communicate (e-mail, forums, chats, social networks, etc.). Furthermore, we found that the lecturers and students basically communicated for academic purposes. While they hardly ever communicated for personal reasons (guidance, support, etc.), they claimed that closer contact with a non-academic focus would be preferable. We also observed that the students' work was more individual in e-learning subjects. Although there is still a considerable way to go in ICT-mediated lecturer-student interaction, both the lecturers and students recognise the potential of such technologies, even though they still do not use them as they feel they should.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus