Resumen de L'ensenyament i l'aprenentatge escolar a partir de la cultura familiar. Un exemple il·lustratiu d'una familia procedent de Gambia que viu a Catalunya

Alba Planagumà, Meritxell Quintanas, Moisès Esteban Guitart

• español

  El objetivo del estudio que se presenta en este artículo, fundamentado en la psicología cultural, es describir la relación entre la cultura familiar y escolar de una familia procedente de Gambia que vive en Cataluña, España, e ilustrar como los docentes pueden utilizar los fondos de conocimiento de las familias con el propósito de establecer puntos de conexión directos entre la vida de sus alumnos y la instrucción escolar. Se utilizó un diseño cualitativo, empleando técnicas etnográficas de entrevista y análisis de documentos (genograma y sistema de información geográfica). Los resultados ilustran la variedad de fondos de conocimiento que las familias acumulan y usan en su cotidianidad. Específicamente, se detecta - en la familia entrevistada - amplios conocimientos vinculados a la construcción. En la línea del trabajo de Sandoval-Taylor, se sugiere un módulo curricular basado en fondos de conocimiento vinculados a la construcción. Este artículo sigue un modelo pedagógico que ilustra la aproximación de los fondos de conocimiento, así como la teoría ecológica de Bronfenbrenner que enfatiza la extensión del aprendizaje y la enseñanza a través de la conexión de microsistemas como la familia y la escuela. Las experiencias previas de los alumnos (sus experiencias culturales fraguadas en su vida familiar) afectan al desempeño escolar. En este sentido, el artículo presenta una discusión del modelo conocido como continuidades-discontinuidades familia-escuela o desajuste familia-escuela, diseñado para explicar e intervenir en la educación de estudiantes infrarrepresentados, es decir, aquellos que poseen alguna o más de las siguientes características: bajos ingresos económicos, minoría racial/étnica, origen extranjero (inmigrante, segunda generación, sin documentación), acento extranjero y/o que no son fluentes en el catalán o español.

• English

  The purpose of the study presented in this article and grounded in cultural psychology, was to describe the relationship between the home and school cultures of a family from Gambia living in Catalonia, Spain, and to document how teachers use families’ «funds of knowledge» to make direct links from students’ lives to classroom instruction. A qualitative design was used, employing ethnographic techniques: interview and document analysis (genogram and geographical information system). Results illustrate the variety of funds of knowledge that families accumulate and use in their daily lives. Specifically, it is observed that the interviewed family had knowledge of building and construction. In line with Sandoval-Taylor’s work, a curriculum module based on funds of knowledge of construction is suggested. This article follows a pedagogical model that illustrates both a funds of knowledge approach, and the potential of Bronfenbrenner’s ecological theory of extending the teaching and learning process by connecting microsystems such as family and school. The background experiences of the children (their cultural experiences grounded in their family lives) intersected to affect their ultimate school performance. In that sense, this article presents a discussion of the proposal known as home-school continuity-discontinuity framework or home-school mismatch framework, designed to explain and to intervene in the educational experiences of under-represented students, that is, those with one or more of the following characteristics: low income, ethnic minority, foreign origin (immigrant, undocumented, and second-generation), foreign accent, and/or non-Spanish-Catalan fluency. 

• català

   L’objectiu de l’estudi que es presenta en aquest article, fonamentat en la psicologia cultural, consisteix a descriure la relació entre la cultura familiar i escolar d’una família procedent de Gàmbia que viu a Catalunya, Espanya, per il·lustrar com els docents poden utilitzar els fons de coneixement de les famílies amb l’objectiu d’establir punts de connexió directe entre la vida dels seus alumnes i la instrucció escolar. Es va utilitzar un disseny qualitatiu i es van emprar tècniques etnogràfiques d’entrevista i anàlisi de documents (genograma i sistema d’informació geogràfica). Es resultats il·lustren la varietat de fons de coneixement que les famílies acumulen i utilitzen en la seva vida quotidiana. Específicament, es detecten —en la família entrevistada—coneixements amplis vinculats a la construcció. En la mateixa línia del treball de Sandoval-Taylor, se suggereix un mòdul o unitat curricular basada en fons de coneixement vinculats a la construcció. Aquest article segueix un model pedagògic que il·lustra l’aproximació dels fons de coneixement, així com la teoria ecològica de Bronfenbrenner, que emfatitza l’extensió de l’aprenentatge i l’ensenyança a través de la connexió de microsistemes com la família i l’escola. Les experiències prèvies dels alumnes, les seves experiències culturals adquirides en la vida familiar, afecten el seu rendiment escolar. En aquest sentit, l’article presenta una discussió del model conegut com a continuïtats-discontinuïtats família-escola o model del desajust família-escola, dissenyat per explicar i poder intervenir en l’educació d’estudiants subrepresentats, és a dir, estudiants que posseeixen una de les característiques següents o més d’una: baixos ingressos econòmics, minoria cultural, origen estranger (immigrant, segona generació, sense documentació), accent estranger i/o no ser fluents en català o castellà.