En el present article es repassa la història de la telerealitat en els països occidentals i l'Estat espanyol. L'objectiu és identificar els elements estructurals d'aquest macrogènere i entendre com es construeix l'efecte de realitat en el qual es basa. L'anàlisi conclou que la telerealitat ha evolucionat des de la documentació d'una realitat externa i preexistent a la construcció d'entorns artificials amb l'objectiu de generar en els participants emocions i reaccions incontrolables. D'aquesta manera, aquests programes reivindiquen la indexicalitat de la imatge a la vegada que s'aparten de la representació del món històric. Finalment, l'article proposa la simulació (representació d'un sistema) com un concepte que permet entendre les relacions que mantenen telerealitat i realitat.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados