En este artículo, voy a explorar la adquisición de los verbos frasales (phrasal verbs, PVs) en los estudiantes de L2 desde la perspectiva proporcionada por un enfoque del lenguaje basado en el uso. Esto implica buscar esquemas minoritarios o específicos de un ítem, que en este caso se identifica con PVs reales utilizados por los aprendices, junto con los esquemas sintácticos o semánticos más abstractos que surgen de su uso.
Teniendo en cuenta la cantidad de trabajo que requiere este tipo de análisis, me centro en el uso de construcciones verbo-out hechas por los aprendices de L2 de los PVs tal como se refleja en un corpus de lengua de aprendices, es decir, las subsecciones de español, italiano, sueco, holandés, ruso y búlgaro del ICLE (1.287.517 palabras). Más concretamente, analizo el uso en L2 de PVs con out a distintos niveles de especificidad y proporciono una explicación de los factores que influyen en la adquisición de estas unidades lingüísticas. Los resultados obtenidos del análisis muestran que 1) en el nivel más bajo de constitución, el nivel de las palabras y sus colocaciones, los aprendices infrautilizan out, y que esto se puede deber a la posibilidad de usar respuestas cortas espontáneas (es una forma breve con muchos significados); 2) que los PVs con out, al igual que otras secuencias formulaicas, muestran un esquema de uso excesivo de un pequeño número de verbos frecuentes y un uso escaso del resto; 3) que a un nivel morfosintáctico, los PVs con out utilizados por los aprendices de L2 son normalmente estáticos, con poca variabilidad tanto en los tiempos verbales como en las estructuras sintácticas elegidas; y 4) que a nivel semántico, los significados más frecuentes y prototípicos en el tipo de texto analizado, no necesariamente los usos literales, se usan con mayor frecuencia por los hablantes no nativos. Con todo, el método basado en el uso adoptado aquí, me ha permitido revelar la complejidad de los factores implicados en la explicación de la dificultad que los aprendices de L2 tienen a la hora de adquirir verbos frasales.
En aquest article, vaig a explorar l'adquisició dels verbs frasals (phrasal verbs, PVs) en els estudiants d?L2 des de la perspectiva proporcionada per un enfocament del llenguatge basat en l'ús. Això implica buscar esquemes minoritaris o específics d?un ítem, que en aquest cas s?identifica amb PVs reals utilitzats pels aprenents, juntament amb els esquemes sintàctics o semàntics més abstractes que sorgeixen de llur ús.
Tenint en compte la quantitat de treball que requereix aquest tipus d'anàlisi, em centre en l'ús de construccions verb-out fetes pels aprenents d'L2 dels PVs tal com es reflecteix en un corpus de llengua d'aprenents, és a dir, les subseccions d'espanyol, italià, suec, holandès, rus i búlgar de l'ICLE (1.287.517 paraules). Més concretament, analitze l'ús en l'L2 de PVs con out en diferents nivells d'especificitat i proporcione una explicació dels factors que influeixen en l'adquisició d'aquestes unitats lingüístiques. Els resultats obtinguts en l'anàlisi mostren que 1) en el nivell més baix de construcció, el nivell de les paraules i de les seves col·locacions, els aprenents infrautilitzen out, i que això es pot deure a la possibilitat d'utilitzar respostes curtes espontànies (és una forma breu amb molts significats); 2) que els PVs amb out, igual que altres seqüències formulaiques, mostren un esquema d'ús excessiu d?un menut nombre de verbs freqüents i un ús escàs de la resta; 3) que a un nivell morfosintàctic, els PVs amb out utilitzats pels aprenents de l'L2 són normalment estàtics, amb poca variabilitat tant en els temps verbals com en les estructures sintàctiques triades; i 4) que a nivell semàntic, els significats més freqüents i prototípics en el tipus de text analitzat, no necessàriament els usos literals, s'usen amb major freqüència pels parlants no natius. Amb tot, el mètode basat en l'ús adoptat ací, m'ha permès revelar la complexitat dels factors implicats en l'explicació de la dificultat que els aprenents de L2 tenen a l'hora d'adquirir verbs.
In this paper, the acquisition of phrasal verbs (PVs) by L2 learners is explored from the perspective provided by a usage-based approach to language. This involves looking at low scope or item-specific schemas, which in this article are identified as the actual particles, prepositions and PVs used by the learners, together with the more abstract syntactic or semantic schemas that emerge from their use.
Given the labour intensive work required by this type of analysis, the focus is placed on the use of verb-out constructions made by L2 learners of the PVs as reflected in a corpus of learner language, i.e. the Spanish, Italian, Swedish, Dutch, Russian and Bulgarian subsections of the ICLE (1,287,517 words). More concretely, I analyse L2 use of out-PVs at different grain levels and provide an account of the factors influencing the acquisition of these linguistic units. The results obtained from the analysis show 1) that out is underused by learners, at the lowest level of constituency, the level of the word and its collocates and that this may be due its low cue answer contingency (it is a short form with many meanings); 2) that out-PVs, as other formulaic sequences, shows a pattern of overuse of a small number of frequent verbs and underuse of the rest; 3) that, at a morpho-syntactic level, out-PVs used by L2 learners are typically frozen with little variability in both the tenses and the syntactic patterns chosen; and 4) that at the semantic level, more prototypical and frequent meanings in the text type analysed, not necessarily literal uses, are used with greater frequency by NNS. All in all, the usage-based approach adopted has allowed us to reveal the complexity of factors involved in explaining the difficulty L2 learners have in acquiring phrasal verbs.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados