Las aproximantes [beta, delta, gamma] del español en habla espontánea

• Autores: Alicia Sola Prado
• Localización: Phonica, ISSN-e 1699-8774, Vol. 7, 2011, 23 págs.
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    En este trabajo de investigación de corte empírico, descriptivo e instrumental, presentamos los resultados del análisis sistemático de las distintas realizaciones de los sonidos /b, d, g/ del español, para llegar a una caracterización acústica de las realizaciones aproximantes de los mismos, en situaciones de comunicación real. El análisis, que se lleva a cabo utilizando gráficos espectrográficos ofrecidos por el programa de análisis fonético Praat, se realiza sobre un corpus de habla espontánea, compuesto de 90 enunciados, más de 6 horas de grabación tomadas de distintos programas de televisión. Se han extraído, observando los resultados, los rasgos acústicos que describen estos sonidos tipo, quizás los más controvertidos del sistema fonético y fonológico español en la actualidad. Los resultados del análisis difieren de aquellos de análisis anteriores realizados sobre muestras de habla de laboratorio, apareciendo realizaciones aproximantes en contextos en los que se espera una realización oclusiva y viceversa, o al desaparecer o fundirse un gran número de estos sonidos. Se concluye en cuanto a la caracterización de las aproximantes, que estos sonidos carecen de fricación, son sonoros y siempre poseen armonicidad o estructura de formantes.

  • català

    En aqust treball de recerca empíric, descriptiu i instrumental, presentem els resultats de l’anàlisi sistemàtica de les diverses realitzacions dels sons /b, d, g/ de l’espanyol, per tal d’arribar a una caracterització acústica de les seves realitzacions aproximants, en situacions de comunicació real. L’anàlisi, que es du a terme a partir dels gràfics espectrogràfics que ofereix el programa d’anàlisi fonètica Praat, es realitza sobre un corpus de parla espontània format per 90 enunciats, més de 6 hores de gravació preses de diversos programes de televisió. S’han extret els trets acústics de permeten descriure aquests sons tipus, potser els més controvertits del sistema fonètic i fonològic de l’espanyol, en aquest moment. Els resultats de l’anàlisi són ben diversos de les anàlisis anteriors, realitzades sobre mostres de parla de laboratori, ja que apareixen realitzacions aproximants en contextos on s’espera una realització oclusiva i viceversa, o desapareixen o es fonen un gran nombre d’aquests sons. En conclusió, i quant a la seva caracterització, aquests sons no tenen fricació, són sonors i sempre poseeixen harmonicitat o estructura de formants.

  • English

    This paper presents the results of an empirical, descriptive and instrumental research, where the different realizations of the Spanish sounds /b, d, g/ have been sistematically analysed in order to obtain an acustic characterization of its approximant variants, when they appear within authentic communicative situations. The data has been extracted from a corpus of spontaneous speech which containins 90 utterances, more than 6 hours of recorded material taken from different TV shows. The analysis has been performed using Praat, a software that provides high quality spectrographics and phonetic analysis tools. These type of sounds, probably the most controversial within the Spanish phonetic and phonological systems, have been characterized extracting the relevant acustic features from the observation of the analysis results. Moreover, these results differ from those of previous analysis carried out on laboratory speech, obtaining approximant realizations in contexts where an oclusive realization would be expected and viceversa, as well as fenomena like dispparition and merging of these sounds. We conclude, as to characterize the approximant sounds, that fricativity does not show on these sounds. Sonority, and in all cases formant estructure are their distinctive features.