Només hi ha un Joan Martorell documentat amb el nom de Joanot. (Resposta i correcció a Agustín Rubio Vela amb unes notes sobre Manuel de Rajadell)

• Autores: Jaume Torró Torrent
• Localización: Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic, ISSN-e 1579-7422, Nº. 15, 2012, 13 págs.
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen
  • English

    This contribution is meant to confirm that Joanot Martorell, the author of Tirant lo Blanc, is the same Joanot Martorell, trinxant and escrivà de ració of Charles, Prince of Viana, who travelled with the Prince from Naples to Barcelona. In previous contributions, I had already put forward such identification on the grounds of archival documents, which uniquely mention Joanot Martorell by the name Joanot. Hereby I reply to the attempt to play down these documents alongside with the historical context involved in Martorell�s biography: the court of Alfonso the Magnanimous at Naples and the court of prince John (King of Navarre from 1425, and lieutenant of Alfonso in Aragon and Valencia from 1436, and in Catalonia from 1454). The latter allows for stating that there was indeed a fully courtly environment in the peninsular Crown of Aragon. The same can be said of Charles�s entourage, with a host of writers (including the prince himself), a milieu that fostered literary practice. It might be argued that the Prince�s government in Catalonia only lasted for a year and a half, but literary activity at his court is witnessed many years before in the form of debates. This article is aimed at superseding all objections to the identification of Joanot Martorell as an official to Prince Charles, as they have been conveyed by Agustín Rubio Vela and other scholars (A. Ferrando, V. J. Escartí, M. Rodrigo Lizondo and, of late, A. Soler).

  • català

    Aquesta aportació reafirma la validesa de la identificació de Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc, amb el Joanot Martorell, trinxant i escrivà de ració de Carles d¿ Aragó, príncep de Viana, que acompanya el Príncep de Nàpols a Barcelona. En contribucions anteriors, l'autor proposà aquesta identificació a partir dels documents de la cancelleria del Príncep de Viana que donen a conèixer un Joanot Martorell de retorn de la cort de Nàpols al 1458. Denuncia la minimització d'aquests documents únics, on se l'anomena sempre en català ¿Joanot Martorell¿ en credencials per als més alts oficials reials; el silenci sobre el context històric implicat en la biografia de Martorell: la cort d' Alfons IV el Magnànim a Nàpols, la cort de l'infant Joan (rei de Navarra des de 1425, lloctinent a l' Aragó i València des de 1436, i encara de Catalunya el 1454), la qual permet parlar d'una cort de forma plena a la península ibèrica; i la minimització del Príncep de Viana, voltat de literats i ell mateix literat, foment de les belles lletres, amb el pretext que la seva estada a Catalunya durà només un any i mig, com si les aficions i debats amb literats no vinguessin de molt abans. Refuta les objeccions de Rubio Vela, V. J. Escartí, Ferrando, Rodrigo Lizondo i Abel Soler.