M. Glòria Moretones Suñol, José Figueras Aloy, Sandra Parés Tercero, Rocío Cortés Albuixech, Lourdes Arroyo Gili, M.T. Esqué Ruiz
Fonament. La seguretat assistencial passa pel compromís de tots els estaments de l'assistència sanitària amb els valors de la cultura de seguretat. Un d'aquests valors és la transparència, és a dir, informar al pacient quan hi ha un canvi no desitjat en el seu procés clínic.
Objectiu. Argumentar i donar dades per a la reflexió, sobre la necessitat d'informar al pacient quan succeeix un error assistencial greu.
Mètode. Revisió bibliogràfica.
Resultats. S'organitzen entorn de 5 apartats que fan referència al pacient, el professional, l'aspecte legal, l'ètica i la repercussió sobre la seguretat assistencial.
Conclusions. La majoria dels pacients desitgen ser informats. Quan el professional s'equivoca amb conseqüències greus per a la salut del pacient, les emocions negatives i els prejudicis impedeixen resoldre l'error, que s'aboca a la perpetuació. Parlar amb el pacient ajuda a recuperar la confiança en un mateix i reforça la relació. No parlar de l'error posa els propis interessos per davant dels del pacient i viola els principis ètics de la professió. El canvi a favor de la seguretat requereix estratègies que no culpin i basades en la confiança i amb el compromís de pacients, organitzacions, professionals i societat. Els professionals han de ser instruïts en com fer front a la situació amb actitud respectuosa i dialogant i a demanar perdó.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados