Acerca de una pedagogía de la existencia: la filosofía de la educación y el arte de vivir

• Autores: Fernando Bárcena Orbe
• Localización: Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport, ISSN 1138-3194, Nº 19, 2006, págs. 245-262
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    ¿Es todavía posible un pensamiento, y un modo de escribir filosóficarnente sobre la educación, que tenga que ver con la experiencia de 10 que nos pasa, con la transformación y la experiencia? El propósito de este artícu- 10 es pensar una filosofia de la educación como disciplina que no es meramente un ejercicio teórico académico, sino un saber que tiene que ver con el modo en el que constituimos una existencia singular en constante transformación, esto es, como algo que tiene que ver con el relato de 10 que somos o de aquello a 10 que aspiramos. Para ello, el autor aborda dos cuestiones con el objeto de esbozar una pedagogia de la existencia (mis allá de todo esteticismo o existencialismo). En primer lugar, un intento de comprensión de la filosofia como forma de vida -en paralelo a una reivindicación de la relevancia filodfica de la infancia, como metafora del comienzo-, y, en segundo término, una meditación sobre la intimidad del tiempo educativo, entendido como una temporalidad poéticamente vivida.

  • català

    És possible encara un pensament, i una manera d'escriure filosòficament sobre l'educació, que tingui a veure amb l'experiència del que ens passa, amb la transformació i l'experiència? El propòsit d'aquest article és pensar una filosofia de l'educació com a disciplina que no és merament un exercici teòric acadèmic, sinó un saber que té a veure amb la manera com constituïm una existència singular en constant transformació; com quelcom que té a veure amb el relat del que som o d'allò a que aspirem. Per això, l'autor aborda dues qüestions, amb l'objecte d'apuntar una pedagogia de l'existència (més enllà de tot esteticisme o existencialisme). En primer lloc, un intent de comprensió de la filosofia com a forma de vida -en paral·lel a una reivindicació de la rellevància filosòfica de la infància, com a metàfora del començament- i, en segon terme, una meditació sobre la intimitat del temps educatiu, entès com a una temporalitat poèticament viscuda.

  • français

    Est-il encore possible une pensée, et une facon d'écrire philosophiquement sur l'éducation, qui participe de l'expérience de ce qu'il nous arrive, de la transformation et de l'expérience? L'intention de cet article est de penser une philosophie de l'éducation comme une discipline qui n'est pas seulement un exercice académique, mais un savoir qui participe de la maniere avec laquelle nous constituons une existence singuliere en transformation constante; comme une chose qui participe au récit de ce que nous sommes ou de ce que nous souhaitons. C'est pour ca que l'auteur aborde deux questions, en essayant de dessiner une pédagogie de l'existence (plus de l'esthétisme ou l'existentialisme). Tout d'abord, un essai de compréhension de la philosophie comme une forme de vie -parallelement a une revendication de l'importance philosophique de l'enfance, en tant que métaphore du debut- et, en second lieu, une méditation sur l'intimité du temps éducatif, compris comme une temporalité poétiquement vécue.

  • English

    Is a way of thinking and writing philosophically about education still possible, with a relation to experiencing what happens to us, to transformation and experience? The aim of this article is to think a philosophy of education as a discipline that is not simply an academic theoretical exercise, but some knowledge that has to do with how we constitute a unique existence in constant transformation; as something that has to do with the narration of what we are or what we want. In this sense, the author approaches two questions, with the aim of outlining a pedagogy of existence (beyond any aestheticism or existentialism). Firstly, an attempt to understand philosophy as a way of life -parallel to a claim for the philosophical relevance of childhood, as a metaphor of the beginning-, and, secondly, a meditation about the privacy of the educational time, understood as a poetically lived time.