Funció de les traduccions i models estilístics: El cas de la treaducció al català al segle XX

• Autores: Josep Marco Borillo
• Localización: Quaderns: Revista de traducció, ISSN 1138-5790, Nº 5, 2000, págs. 29-44
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 7 Citas
• Resumen

  • Els plantejaments teòrics i metodològics de l'anomenada escola de la manipulació ens permeten fer-nos una sèrie de preguntes relacionades amb la recerca sobre la literatura traduïda. En el cas del català, la resposta a aquestes preguntes posa de manifest que el lloc ocupat per la literatura traduïda dins el sistema literari al llarg del segle XX ha esdevingut més marginal amb el pas dels anys. Aquest fet està íntimament relacionat amb el canvi estilístic que deriva d'un moviment pendular en la norma inicial: mentre que les traduccions dutes a terme sota l'aixopluc estilístic del noucentisme s'inclinaven cap a l'acceptabilitat, les més recents s'acosten més al criteri de l'adequació. Això es fa més palès quan es comparen segones traduccions (relativament) recents d'obres que ja van ser traduïdes als anys 20 i 30 amb aquestes versions més antigues, com s'esdevé en el cas de les traduccions de Robinson Crusoe fetes per Carner (1925) i Fontcuberta (1992).