Oriol de Bolós i Llinàs, Conrad Vilanou Torrano
En aquest article es palesen les relacions que s'han establert des de l'antigor entre el cristianisme i el món de l'esport. Tant és aixi que el criatianisme primitiu va utilitzar les metàfores esportives per a la transmissió del missatge cristià. Aixi, el cristià apareix com un autèntic atleta de Crist que obté, despreés de la justa carrera o del lleial combat, la seva recompensa. Sobre la base d'aquesta tradició, Thomas Arnold (1795-1842) va encunyar la idea del gentleman cristià, que, al seu torn, va influir sobre Charles Kingsley (1795-1857), propulsor del moviment Muscualr Christianity, que va promoure l'ùs de l'esport com a vehicle 'evangelització. Despres de l'èxit de la novel-la Tom Brown's Schooldays (1857) de Thomas Hughes (1822-1896), aquest moviment es va estendre per Anglaterra i els Estats Units, on destaca el paper exercit per l'YMCA a favor de l'educació física com a regeneració de la joventut. Totes aquestes iniciatives foren ben consegudes per Coubertin (1863-1937), que va conferir al moviment olímpic internacional, restablert l'any 1896, una inequívoca dimensió religiosa: la religó dels atletes.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados