Hacia una ética de la intervención en la Didáctica de las Ciencias Sociales: el laboratorio de proximidad y la guerrilla semántica

• Mariblanca-Corrales, Pedro-José ^[1]
  1. [1] Universidad de Cádiz

     Universidad de Cádiz

     Cádiz, España

     
• Localización: REIRE: revista d'innovació i recerca en educació, ISSN-e 2013-2255, Vol. 20, Nº. 1, 2027
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Towards an ethics of intervention in the Didactics of Social Sciences: The proximity laboratory and semantic guerrilla
  • Cap a una ètica de la intervenció en la Didàctica de les Ciències Socials: el laboratori de proximitat i la guerrilla semàntica
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    INTRODUCCIÓN. Este artículo examina la brecha persistente entre el avanzado corpus teórico de la Didáctica de las Ciencias Sociales en España y su limitada traslación a las aulas de educación secundaria, denunciando la parálisis innovadora derivada de la creciente burocratización docente y de una digitalización puramente cosmética.

    MÉTODO. A partir de una revisión teórica de las coordenadas críticas trazadas por autores como Benejam, Pagès y Santisteban, se analiza la vigencia de los Movimientos de Renovación Pedagógica y se argumenta la necesidad de situar el conflicto social –la crisis habitacional, los flujos migratorios y la segregación urbana– como eje epistemológico de la disciplina.

    RESULTADOS. Como resultado de este análisis, se presenta el laboratorio de proximidad, una propuesta metodológica que articula la investigación del entorno inmediato con el uso de líneas del tiempo inversas.

    DISCUSIÓN. Se discute cómo esta propuesta permite trascender la instrucción técnica para configurar una guerrilla semántica, un modelo de aula donde el alumnado deja de ser un espectador del relato histórico para constituirse en un agente crítico con capacidad de intervención democrática y soberanía intelectual en la era de la posverdad.

  • English

    INTRODUCTION. This article examines the persistent gap between the advanced theoretical framework of Social Science Didactics in Spain and its limited transfer into Secondary Education classrooms, highlighting the innovative paralysis associated with the increasing bureaucratization of teaching and purely cosmetic digitalization.

    METHOD. Drawing on a theoretical review of the critical coordinates established by authors such as Benejam, Pagès and Santisteban, the study examines the continued relevance of the Pedagogical Renewal Movements and argues for placing social conflict – including housing crises, migratory flows, and urban segregation – at the epistemological core of the discipline.

    RESULTS. As a result of this analysis, the paper introduces the proximity laboratory, a methodological proposal that combines research into the immediate environment with the use of reverse timelines.

    DISCUSSION. It is argued that this proposal makes it possible to transcend technical instruction to configure a semantic guerrilla, a classroom model in which students cease to be mere spectators of the historical narrative and become critical agents endowed with capacity for intervention in democratic processes and intellectual sovereignty in the post-truth era.

  • català

    INTRODUCCIÓ. Aquest article examina la bretxa persistent entre l’avançat corpus teòric de la Didàctica de les Ciències Socials a Espanya i la limitada translació a les aules d’educació secundària. Denuncia la paràlisi innovadora derivada de la creixent burocratització docent i d’una digitalització purament cosmètica.

    MÈTODE. A partir d’una revisió teòrica de les coordenades crítiques traçades per autors com Benejam, Pagès i Santisteban, s’analitza la vigència dels moviments de renovació pedagògica i s’argumenta la necessitat de situar el conflicte social –la crisi residencial, els fluxos migratoris i la segregació urbana– com a eix epistemològic de la disciplina.

    RESULTATS. Com a resultat d’aquesta anàlisi, es presenta el laboratori de proximitat, una proposta metodològica que articula la recerca de l’entorn immediat amb l’ús de línies del temps inverses.

    DISCUSSIÓ. Es discuteix com aquesta proposta permet transcendir la instrucció tècnica per configurar una guerrilla semàntica, un model d’aula en què l’alumnat deixa de ser un espectador del relat històric per convertir-se en un agent crític amb capacitat d’intervenció democràtica i sobirania intel·lectual en l’era de la postveritat.