INTRODUCCIÓN. La investigación educativa ha ganado presencia en el debate académico y en las políticas educativas, pero su incidencia en la práctica docente en secundaria sigue limitada. El objetivo del estudio es presentar un marco teórico articulando la investigación educativa, el docente como profesional reflexivo y la educación informada por evidencias; y analizar las prácticas, las percepciones y las condiciones asociadas a la investigación docente.
MÉTODO. Se ha hecho un estudio cuantitativo, descriptivo y exploratorio mediante un cuestionario administrado a 463 docentes de centros públicos.
RESULTADOS. El 47,6 % del profesorado declara no haber realizado nunca investigación educativa, y el 31,7 % haberla hecho puntual o habitualmente. Aun así, un 63,5 % afirma recoger datos y un 55,6 % analiza resultados, pero un 88,9 % no ha publicado ni compartido resultados. La falta de tiempo es el principal obstáculo, seguida de la falta de formación metodológica.
DISCUSIÓN. Se hacen indagaciones vinculadas a la práctica que no se traducen en investigación docente ni en conocimiento compartido. Esto se asocia a factores estructurales y organizativos más que a la falta de interés del profesorado. El estudio subraya la necesidad de generar condiciones para sostener la investigación docente y reconocerla como desarrollo profesional.
INTRODUCCIÓ. La recerca educativa ha guanyat presència en el debat acadèmic i en les polítiques educatives, però la incidència en la pràctica docent a secundària continua limitada. L’objectiu de l’estudi és presentar un marc teòric que articuli la recerca educativa, el docent com a professional reflexiu i l’educació informada per evidències, i analitzar les pràctiques, percepcions i condicions associades a la recerca docent.
MÈTODE. S’ha fet un estudi quantitatiu, descriptiu i exploratori mitjançant un qüestionari administrat a 463 docents de centres públics.
RESULTATS. El 47,6 % del professorat declara no haver fet mai recerca educativa, i un 31,7 % n’ha fet puntualment o habitualment. Tanmateix, un 63,5 % afirma recollir dades i un 55,6 % analitza resultats, però un 88,9 % no ha publicat ni compartit resultats. La manca de temps és el principal obstacle, seguida de la manca de formació metodològica.
DISCUSSIÓ. Es fan pràctiques d’indagació vinculades a la pràctica que no es tradueixen en recerca docent sistematitzada ni en coneixement compartit. Això s’associa a factors estructurals i organitzatius més que a la manca d’interès del professorat. L’estudi subratlla la necessitat de generar condicions que permetin sostenir la recerca docent i reconèixer-la com a part del desenvolupament professional.
INTRODUCTION. Educational research has gained prominence in academic debates and educational policy. However, its presence in teachers’ everyday practice, in secondary education, remains limited. This study has a dual aim: to present a theoretical framework that connects educational research, the role of teachers as reflective professionals, and evidence-informed education approaches; and to analyse teachers’ practices, perceptions, and conditions related to teacher research.
METHOD. A quantitative exploratory and descriptive study was conducted using a questionnaire administered to 463 teachers from publicly-funded schools.
RESULTS. A total of 47.6% of teachers report never having conducted educational research, while 31.7% indicate having done so occasionally or regularly. Nevertheless, 63.5% report collecting student data and 55.6% analysing results. A total of 88.9% report that they have not published or shared results. Lack of formally recognised time emerges as the main barrier, followed by lack of methodological training.
DISCUSSION. There is a presence of inquiry practices linked to reflective practices which does not translate into systematic teacher research or shared knowledge. This is associated with structural and organisational factors rather than a lack of teacher interest. The study highlights the need to create conditions that support teacher research and recognise it as part of professional development.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados