La poesia de Joan Maragall i Francisco Matos Paoli: arrel i volada

• Maria Grau Perejoan ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Haidé: estudis maragallians : butlletí de l'Arxiu Joan Maragall, ISSN-e 2014-3818, Núm. 14, 2025, págs. 85-96
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The Poetry of Joan Maragall and Francisco Matos Paoli: Grounding and Flight
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    Both Joan Maragall’s work and that of Francisco Matos Paoli underscore the centrality of the word –and of poetry in particular– as a vehicle for envisioning emancipatory horizons for the Catalan and Puerto Rican nations, respectively. This article contends that the creative impulse emanating from a higher realm, along with Matos Paoli’s notion of “poesía total” and Maragall’s concept of “la paraula viva” constitute a point of convergence between the two authors. Although writing from different hemispheres and at different times, the study concentrates on the spiritual and patriotic dimensions that shape their national songs. More specifically, it brings Matos Paoli’s Canto de la locura in dialogue with Maragall’s “El Cant de la Senyera” and “Cant dels joves”, understanding these works as forward-looking proposals for their respective stateless nations.

  • català

    Tant l’obra de Joan Maragall com la de Francisco Matos Paoli subratllen el valor de la paraula i, en particular, de la poesia per proposar horitzons lliures per a la pàtria catalana i porto-riquenya respectivament. Aquest article mostrarà que l’impuls de crear provinent d’un pla superior, com els conceptes de «poesía total», per a Matos Paoli, i de «paraula viva» per a Maragall acosten els dos autors. Tot i escriure des d’hemisferis i en èpoques diferents, l’estudi se centrarà en les dimensions espirituals i patriòtiques dels seus cants nacionals. En particular, es posarà en diàleg el Canto de la locura de Matos Paoli amb «El Cant de la Senyera» i «Cant dels joves» de Joan Maragall, atès que es poden interpretar com a propostes de futur per a les seves respectives nacions sense estat.