Educar l’inconscient creatiu: Una proposta per a l’escola i les famílies, basat en l’entrenament de la IA

• Valls Morató, Joaquim ^[1]
  1. [1] Euncet business School
• Localización: Journal of neuroeducation = revista de neuroeducación = revista de neuroeducació, ISSN-e 2696-2691, Vol. 6, Nº. 2, 2026 (Ejemplar dedicado a: Literacy and Mythologizing in Neuroeducation / Alfabetización y mitificación en Neuroeducación / Alfabetització i mitificació en Neuroeducació), págs. 148-163
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Educating the creative unconscious: A proposal for schools and families, based on AI training
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Es una realidad constatable que los educadores deseen que sus hijos y alumnos sean más creativos. Pero también es un hecho difícilmente rebatible que no acaban de conseguirlo.

    Se ha extendido la creencia de que todo el mundo tiene un don, e incluso hay quien afirma que todo el mundo podría convertirse en un genio, si no fuera por culpa de un sistema educativo que coarta la libertad, y que, de algún modo, impide que la creatividad se desarrolle. Sin embargo, esto no es del todo cierto, a pesar de que este tipo de discurso se haya instalado acríticamente en el imaginario colectivo. En realidad, la genialidad, o su hermana pequeña, la expertise, es una energía potencial, una posibilidad, que la mente humana atesora y que la escuela y las familias deberían desarrollar.

    El equívoco tiene su origen en una asociación inconsciente (y falaz) entre libertad y creatividad. Sin embargo, asociar la inspiración con la espontaneidad es un error, puesto que esto implica ignorar el trabajo riguroso que debe existir detrás de cualquier manifestación innovadora. El verdadero ingenio surge de una combinación deliberada de experiencia, conocimiento y esfuerzo sostenido.

    En este trabajo se defiende la idea de que la creatividad es paradójicamente fruto de la disciplina y sobre todo de la memoria.

    El artículo se fija con las estrategias de entrenamiento de la Inteligencia Artificial (IA), y a partir de este estudio se proponen tres herramientas para educar a niños creativos: el método de aprendizaje por evocación espaciada en el tiempo, el efecto de la mera exposición y la lectura compartida.

  • català

    És una realitat constatable que els educadors desitgen que els seus fills i alumnes siguin més creatius. Però també és un fet difícilment rebatible que no se n’acabem de sortir.

    S’ha estès la creença que tothom té un do, i fins i tot hi ha qui afirma que tothom podria esdevenir un geni, si no fos per culpa d’un sistema educatiu que coarta la llibertat, i que, d’alguna manera, impedeix que la creativitat es desenvolupi. Tanmateix això no és del tot cert, a desgrat que aquest tipus de discurs s’hagi instal·lat acríticament en l’imaginari col·lectiu. En realitat, la genialitat, o la seva germana petita, l’expertesa, és una energia potencial, una possibilitat, que la ment humana atresora i que l’escola i les famílies haurien de desenvolupar.

    L’equívoc té el seu origen en una associació inconscient (i fal·laç) entre llibertat i creativitat. Tanmateix, associar la inspiració amb l'espontaneïtat és un error, ja que això implica ignorar el treball rigorós que ha d’haver-hi al darrere de qualsevol manifestació innovadora. El veritable enginy, sorgeix d'una combinació deliberada d'experiència, coneixement i esforç sostingut.

    En aquest treball es defensa la idea que la creativitat és paradoxalment fruit de la disciplina i sobretot de la memòria.

    L’article es fixa amb les estratègies d’entrenament de la Intel·ligència Artificial (IA), i a partir d’aquet estudi es proposen tres eines per a educar nens creatius: el mètode d’aprenentatge per evocació espaiada en el temps, l’efecte de la mera exposició i la lectura compartida.

  • English

    It is a verifiable reality that educators want their children and students to be more creative. But it is also a fact that is difficult to refute that we are not yet fully recovered.

    The belief that everyone has a gift has spread, and there are even those who claim that everyone could become a genius, if it were not for an educational system that restricts freedom, and that, in some way, prevents creativity from developing. However, this is not entirely true, despite the fact that this type of discourse has uncritically settled in the collective imagination. In reality, genius, or its little sister, expertise, is a potential energy, a possibility, that the human mind treasures and that schools and families should develop.

    The misconception has its origin in an unconscious (and fallacious) association between freedom and creativity. However, associating inspiration with spontaneity is a mistake, since this implies ignoring the rigorous work that must be behind any innovative manifestation. True ingenuity arises from a deliberate combination of experience, knowledge and sustained effort.

    This work defends the idea that creativity is paradoxically the fruit of discipline and above all of memory.

    The article focuses on Artificial Intelligence (AI) training strategies, and based on this study, three tools are proposed to educate creative children: the learning method by spaced evocation in time, the effect of mere exposure and shared reading.